Una acusació popular demana a la jutgessa de la DANA les cridades de Pradas i Argüeso després que hagen aportat algunes

L'acusació popular que exerceix Acció Cultural del País Valencià ha demanat de nou a la jutgessa de la DANA que se sol·licite a la companyia amb la qual la Generalitat té contractat el servei de telefonia el detall de les trucades dels mòbils corporatius de la exconsellera Salomé Pradas i de l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, tots dos imputats en la causa. La instructora va descartar el passat 7 d'abril eixa possibilitat, al·legant que la mesura “afecta al secret de les comunicacions dels investigats”. No obstant això, des de llavors, el panorama de la causa ha canviat. Poc abans de la seua declaració divendres passat, la defensa d'Emilio Argüeso va aportar un informe pericial que detalla alguns missatges de Whatsapp i cridades de l'investigat durant la DANA. D'altra banda, la exconsellera Pradas també va portar el dia de la seua declaració un llistat de cridades del passat 29 d'octubre, dia de la catastròfica barrancada.

El recurs de reforma de l'acusació popular contra l'acte de la jutgessa que li va denegar eixa via d'investigació argumenta que les dades conservades per la companyia telefònica (número d'origen i destinació de la trucada, duració, data i hora, entre altres) “no afecten en essència al secret de les comunicacions”. La instructora va argumentar que la diligència sobre els mòbils corporatius només podria justificar-se en el marc d'una investigació de delictes dolosos (les diligències de la DANA investiguen el presumpte delicte d'homicidi per imprudència). Així i tot, la magistrada va deixar la porta oberta al fet que els propis investigats aportaren voluntàriament les seues comunicacions, alguna cosa que van fer Pradas i Argüeso en major o menor mesura.

No obstant això, la representació jurídica de Acció Cultural del País Valencià adverteix que la suposada inacció davant la DANA atribuïda indiciariament a tots dos investigats “pot no limitar-se a la mera imprudència”. I avisa: “El dol eventual és possible, factible i pot ser objecte d'acusació en el moment processal oportú”.

El recurs, al qual ha tingut accés aquest diari, al·ludeix a la sentència del Tribunal Suprem del 'cas Colza' (una intoxicació massiva patida a Espanya en 1981 que va afectar més de 25.000 persones i va causar al voltant de 300 morts), en la qual l'alt tribunal establia que “la jurisprudència no ha dubtat a admetre el dol (almenys en forma eventual) quan l'autor ha obrat coneixent el perill concret que es deriva de la seua acció i aquest perill supera clarament el perill permés”.

Una diligència “essencial”

L'acusació popular no descarta que la investigació de la jutgessa puga acabar centrant-se en un delicte dolós. “Només l'evolució de la instrucció determinarà si és possible trobar indicis suficients per a poder acusar una o diverses persones pels homicidis imprudents a títol de dol eventual, per a això és essencial poder accedir a les dades sol·licitades, la seua conservació i la seua incorporació, en el moment processal oportú”, assegura el recurs, que insisteix que les diligències sol·licitades no vulneren “cap dret fonamental”.

La companyia Movistar, amb la qual la Generalitat manté el contracte del servei de telefonia, conserva les dades de les trucades, segons els plecs de l'adjudicació. Malgrat això, Presidència de la Generalitat va assegurar en una resposta parlamentària que l'operadora no els proporcionava el “desglossament de cridades entrants i sortints” i assegurava que l'Administració autonòmica “no disposa d'un llistat de cridades individualitzat corresponent a cadascun dels usuaris”.