El Govern del PP aprova el decret contra la saturació turística a les Balears en plena crisi amb els hotelers

El Govern balear del PP ha aprovat el decret de contenció turística amb què preveu fer front a la saturació que cada any s'acosta a límits extrems a les illes i l'aprovació del qual ha costat a l'Executiu un dur enfrontament amb el sector hoteler, que ha arribat a titllar d'“aberrant” i “escandalós” el contingut del nou reglament. La principal mesura que inclou el decret passa per desbloquejar i reactivar 90.000 antigues places de lloguer turístic que havien estat donades de baixa a causa de la seva situació irregular, una proposta que ha estat severament criticada pels hotelers so pretext que aquests habitatges podrien recuperar-ne l'ús residencial amb l'objectiu de destensionar el mercat de l'habitatge.

“Ha arribat el moment de la comprensió i l'excel·lència; no volem més, sinó millor. És hora de condemnar el dolent a la desaparició”, ha recalcat el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, després de l'aprovació de la iniciativa al Consell de Govern celebrat aquest divendres. Per part seva, el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha volgut deixar clar que l'Executiu “no aposta pel decreixement”, sinó perquè hi hagi “zero places més”.

Durant la seva intervenció, Costa ha respost a les crítiques abocades pel PSIB-PSOE contra el decret, segons les quals l'Executiu preveu mobilitzar fins a 145.000 places de lloguer de vacances. Sobre això, la secretària general de la formació, Francina Armengol, ha acusat aquest mateix divendres el Govern d'“enganyar” la ciutadania atès que comportarà la creació de “més places turístiques” i generarà “més saturació i especulació urbanística”. El també portaveu del Govern ha negat aquests extrems en asseverar que amb la reactivació de l'intercanvi es crearà una borsa de places buida i transitòria que recollirà les places que es donin de baixa per garantir-ne la contenció i evitar el decreixement.

“Suposem que tenim 90.000 places. Amb la normativa actual, si una plaça es dóna de baixa, n'hi ha 89.999. Va caient. Amb el decret, si una plaça es dóna de baixa, va a la borsa, però segueix havent-ne 90.000 places. Si se'n donen 10 de baixa, si es donen 10 de baixa, a la bossa sempre hi ha 90.000 places. Per tant, no hi ha places addicionals”, ha argumentat Costa, lamentant que “alguns confonguin contenció amb decreixement”. La comercialització de places, han explicat, es durà a terme a través dels consells insulars.

Entre altres mesures, el nou decret, que haurà de ser convalidat al Parlament balear, preveu la prohibició de noves places d'allotjament turístics en habitatges plurifamiliars i l'augment de les exigències de qualitat per a la renovació de les ja existents. Així mateix, l'Executiu regularà de forma transitòria la reactivació de l'intercanvi de places i el canvi d'usos d'establiments turístics en habitatge a l'espera que els Consells Insulars fixin el sostre de places i la capacitat de càrrega. El Govern també crearà una borsa transitòria buida que recollirà les places que es donin de baixa per garantir la contenció de les mateixes.

Lluita contra l'oferta turística il·legal

Així mateix, com una de les principals disposicions incloses en el decret, el Govern obligarà els portals comercialitzadors que exigeixin el número de registre dels allotjaments a l'hora d'anunciar-los, i responsabilitzarà de possibles infraccions tant als propietaris com a les plataformes per intensificar la lluita contra l'oferta il·legal. Les sancions es veuran incrementades un 25%, amb multes de fins a 500.000 euros. Bauzá ha precisat que els infractors es podran beneficiar d'una rebaixa de fins al 80% de la sanció sempre que aquests habitatges passin a destinar-se al lloguer social o preu limitat. En aquest cas, la beneficiària de la renda serà l'Administració.

El gabinet de Marga Prohens també declararà zones saturades i zones de reconversió, que podran ser declarades pels Consells insulars amb la presentació prèvia d'un pla estratègic d'actuació per a aquests llocs, cosa que permetrà modernitzar els establiments turístics en zones madures i impulsar projectes de modernització de l'oferta.

Una altra de les mesures que l'Executiu autonòmic havia anunciat inicialment, l'increment de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) -que grava les pernoctacions hoteleres als establiments reglats per llei- entre el 66 i el 200% segons la categoria de l'establiment entre juny i agost, finalment ha quedat fora davant la pressió dels hotelers i de Vox. A judici dels empresaris, aquesta proposta suposava un càstig a l'oferta legal davant de la passivitat davant la proliferació de l'oferta turística il·legal. Tot i que Prohens va justificar la iniciativa com una manera de compensar els impactes de la saturació turística i destinar més recursos als residents, les discrepàncies entre patronal i Executiu va suposar després del seu anunci una primera esquerda en la fins aleshores sòlida relació entre les dues parts.

L'increment del tribut va ser, a més, una de les línies vermelles marcades per la formació d'extrema dreta, contrària a la pujada de qualsevol tipus d'impost. En aquest sentit, Bauzá ha concedit que el Govern “és humil” en reconèixer que “no té majoria per governar unilateralment”, al·ludint així a la cessió realitzada a Vox en relació amb l'impost turístic. “Si tinguéssim majoria, l'ecotaxa estaria pujada, però no tenim prou suport”, ha remarcat, per la seva banda, el vicepresident Costa. L'ITS, hereu de l''ecotaxa' aprovada el 2001 pel primer Pacte de Progrés, va ser impulsat el 2016 per l'Executiu de la socialista Francina Armengol amb l'esperit de minimitzar l'impacte del turisme massiu a la natura i al medi ambient.

La resposta del Govern als hotelers

Sobre les crítiques de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), els qui recriminen la manca de mesures restrictives en l'àmbit del lloguer turístic en interpretar-lo com una concessió a la “competència deslleial” que representa, Prohens assenyalava aquesta setmana que “hi ha moltes propostes dels hotelers que també estan recollides en aquest decret”. “Els sectors econòmics han de defensar els seus interessos particulars i la meva obligació com a presidenta del Govern és defensar l'interès general. I amb això estic molt tranquil·la”, sentenciava.

El president i conseller delegat de Meliá, Gabriel Escarrer, també va arremetre aquest dijous amb duresa contra les noves mesures plantejades pel Govern. A través d'una carta difosa a premsa, l'empresari recrimina el desbloqueig de les 90.000 places de lloguer de vacances que, segons la seva opinió, provocarà que les illes s'omplin “de turistes low-cost amb maletes rodant pel centre de les nostres poblacions i caixetins amb clauers als portals, serveis públics saturats i infraestructures -carreteres, platges, transports- col·lapsats”.

Les seves crítiques es van trobar immediatament amb la resposta de l'Associació d'Habitatges de Lloguer Turístic de Balears (Habtur), que va retreure el fet que qui ha heretat i expandit un dels majors imperis hotelers espanyols, “construït a base d'una 'balearització' que va devorar litoral, territori i recursos públics”, ara “es presenti com un defensor de la sostenibilitat i la convivència”. “El 100% dels beneficis dels hotelers es queden en les seves úniques mans”, continuaven, assegurant que els del col·lectiu del lloguer turístic es reparteixen entre comerç de proximitat i les milers de famílies que formen aquest col·lectiu.

Amb tot, el lloguer de vacances tampoc s'ha lliurat en els darrers anys de les crítiques de les entitats socials perquè consideren que l'auge d'aquest fenomen, juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i l'avidesa dels fons voltor, ha disparat els preus de l'habitatge i ha provocat que nombrosos residents es vegin expulsats dels barris com a conseqüència de la imparable gentrificació. No en va, molts propietaris prefereixen llogar turistes a curt termini per obtenir més rendibilitat, cosa que ha agreujat l'escassetat d'habitatge disponible per als ciutadans locals i ha provocat la pèrdua d'identitat de les barriades.