Un 2025 que fa un poc de por

Escric estes línies a pocs dies del nomenament del Sr. Trump com a president dels EUA. No és fàcil fer-se una idea del que suposarà aquest any, encara nou, amb este senyor en la presidència del primer estat del món. Però el que sembla segur és que moltes coses canviaran i no sembla que per a bé. El període inaugurat al final de la segona guerra mundial en 1945 està tocant a la seua fi, almenys en molts aspectes. Em costa entendre, per exemple, com anem a defensar els membres de l’OTAN a països que formen part de la mateixa, com és el cas Dinamarca (i Groenlàndia) i de Canadà, de possibles agressions dels EUA, que també ho és. Em pregunte també que quedarà de la famosa globalització econòmica si el primer país del mon comença a establir taxes per als productes importats a tots els països que l'interesse. I, per suposat, em preocupa pensar fins on arribarà el creixement de l’extrema dreta impulsada per personatges milionaris i histriònics com Elon Musk i alguns altres.

Molts interrogants i preocupacions ens depara el futur pròxim. Però, davant d’esta situació ens hem de fer la clàssica pregunta de l’esquerra: “Què fer?”. I l’hem de respondre com som: des d’una perspectiva valencianista i ecosocialista.

En primer lloc cal pensar en potenciar l’economia local on, el primer pas, ha de ser una empenta decidida a l’habitatge. Seria bo per a tothom que s’arribara a un consens en temes bàsics sobre com resoldre este problema que afecta tant als joves com als qui no ho són tant. La construcció és un dels elements motors de l’economia de qualsevol país. D’altra banda, la bona situació d’Espanya per a la generació d'energies renovables (eòlica i, sobretot, solar) obri gran quantitat de possibilitats de noves industries al nostre país, on la planta de bateries de Sagunt és només un exemple. Les energies renovables s’han de convertir en un element determinant per a la reindustrialització del nostre país.

En segon lloc, tornar a un cert keynesianisme. Front al discurs de la dreta i l'extrema dreta de continuar reduint impostos sota la senyera d’una suposada llibertat (evidentment, llibertat dels que més tenen) per a fer dels seus diners el que vulguen que, o suposa una dràstica reducció de la capacitat econòmica dels governs o es tradueix en un augment dels impostos indirectes que paguem tots, cal tornar a un sistema impositiu que permeta que els distints governs puguen assumir funcions bàsiques com sanitat, ensenyament, serveis socials, habitatge, transport públic, etc. per a garantir les possibilitats de desenvolupament bàsic de totes les persones siga quina siga la seua posició social.

Evidentment, cal continuar amb la defensa aferrissada de tots els drets humans per a totes les persones. En un moment on l’ascens de l’extrema dreta manifesta el seu menyspreu a tota persona immigrada, el seu rebuig a les diferents opcions sexuals i la indiferència front a qualsevol situació de marginació social, hem de continuar sense descans en la defensa dels drets de totes les persones siga quina siga la situació en la que es troben treballant conjuntament amb les organitzacions solidàries provinents de tots els estaments socials, religiosos i de qualsevol tipus. I, per suposat, continuar apostant per la democràcia com la millor forma de govern coneguda.

Hem d’emprendre i continuar decididament pel camí de la sostenibilitat. Malauradament 2024 va ser el primer any en què el planeta terra va superar el límit dels 1’5 ºC de calfament global en comparació amb els nivells preindustrials que va posar l’Acord de París. València ha patit de forma dramàtica les seues conseqüències amb la DANA. Ara, d’una forma distinta, està patint els efectes del calfament global la ciutat de Los Angeles. Hem d’accelerar, malgrat el negacionisme de l’extrema dreta, les polítiques de sostenibilitat. Avançant en la generació elèctrica amb energies renovables. Transformant el transport des de l’actual motor de combustió al motor elèctric. Electrificant la indústria. Millorant l’aïllament dels habitatges i electrificant el seu consum energètic. Apostant decididament per una alimentació de proximitat i ecològica. I no oblidant mai que les mesures a prendre front a situacions d’emergència prenen cada dia més importància davant la situació climatològica en què ens trobem.

Per últim, cal preparar la nostra organització per a qualsevol situació política. Fa temps que estem treballant en millorar l’estructura de Compromís passant de l’actual forma de coalició electoral a una organització federal estable que millore la seua capacitat de decisió democràtica respectant la pluralitat que suposen els partits que la composen i, a la vegada, done un lloc de participació democràtica a totes les persones siguen o no afiliades a uns dels partits. Millorar l’organització per a poder ser l’element polític vertebrador i unificador de tota la esquerra alternativa valenciana. En un temps d’incertesa i inestabilitat a tots els nivells tot és possible, fins i tot eleccions anticipades encara que ara puguen semblar llunyanes.