Matar el missatger (sobre el nou model de direcció d’À Punt)

La nefasta gestió de les conseqüències de la DANA del 29 d’octubre per part del govern del PP, i concretament del president, Carlos Mazón, ha provocat una de les més grans catàstrofes que recorda el poble valencià. Una catàstrofe que s’ha endut per davant 227 vides i que ha arrasat desenes de municipis; un horror que haguera pogut ser evitat si no estiguérem governats per incompetents que tenen com a prioritat l’especulació urbanística i que neguen el canvi climàtic, i als quals els importa molt més tancar negocis en reservats de restaurants que no salvar les vides dels ciutadans i ciutadanes per a qui treballen.

Carlos Mazón i el PP en el seu conjunt representen una manera de ser i de governar que ens ha conduït a este desastre humanitari, social i econòmic; una mescla letal d’indecència, incompetència i corrupció, amb un element que mai no falta: la voluntat continuada i sistemàtica d'enganyar, mentir, negar l’evidència, manipular els fets a la seua conveniència i, si escau, matar el missatger.

 Perquè allò cert és que ara, vora tres mesos després, Mazón i el PP, el PP i Mazón, continuen entestats a «passar pàgina», manera cínica i eufemística de dir que el que volen és oblidar les víctimes, com també volen que oblidem tot el que no van fer el 29 d’octubre i que podia haver salvat centenars de vides, com també tot el que fan i no fan des del dia després: el despropòsit continu i la falsedat sistemàtica amb què ens bombardegen dia a dia. I és que quan la realitat és impossible de negar, el PP fa el que millor sap fer: mentir. I en la mentida com a manera de fer política és on s’emmarca el nou model de direcció d’À Punt, el recentment nomenat nou Consell d’Administració de la radiotelevisió pública valenciana.

 Clar i ras: on abans hi havia un Consell Rector triat per majories qualificades, és a dir, un conjunt de persones que havien de rebre aprovació de grans majories de Les Corts i on l’oposició sempre estava representada, la llei de la vergonya aprovada per PP i VOX fa uns mesos estableix que amb els vots del govern és suficient per a nomenar els consellers. Per tant, independentment que l’oposició presentara o no candidats, el resultat de la votació estava clar: la totalitat dels representants han sigut triats per PP i VOX, de manera que l’òrgan de gestió i de control de la radiotelevisió pública esdevé una pantomima, una mera corretja de transmissió de les decisions del govern. No els agrada que À Punt informe, no els va bé que es conte la veritat ni s’expose la realitat en la ràdio i la televisió pública dels valencians i les valencianes, així que es carreguen qualsevol independència de l’ens públic, maten eixe missatger que els destorbava.

 Perquè la cobertura de la DANA i els seus efectes, així com de la nefasta gestió del govern del PP, ha fet que À Punt superara tots els rècords d’audiència i de quota de pantalla. Centenars i centenars d’hores d’emissió en directe durant les quals hem sentit i vist crítiques al govern i on els professionals de la casa ens han proporcionat informació veraç, rigorosa, actualitzada i necessària per mantindre a la població al corrent del que passava. I també, en els pitjors moments, per ajudar en la catàstrofe.

Esta vocació de servei públic, esta tasca essencial en una societat democràtica que ha dut a terme À Punt en una situació complicadíssima, no ha agradat al PP. No ens ve de nou, no ens sorprén: per desgràcia, tot el que ha passat arran de la DANA no fa si no exemplificar la seua manera de governar. Amb un Consell d’Administració monocolor del PP (i amb el suport de l’extrema dreta, que només serveix per a votar-ho tot a favor una vegada i una altra) està clar que la intenció és censurar i amagar la veritat, perquè ells ja no saben on amagar-se.

 A Compromís, ens tindran enfront, sempre. Continuarem fent oposició com la fem nosaltres: amb contundència, exigint independència per a la nostra radiotelevisió pública, denunciant les manipulacions i sent l’altaveu de les persones i entitats afectades a qui este govern no vol que escoltem. No ens faran callar, com no podran callar el poble valencià. Poden matar el missatger, però no aconseguiran que oblidem.