Joan Romero: “L’Estat autonòmic ha perdut una oportunitat excel·lent després de la DANA de demostrar que havia arribat a la majoria d’edat”

La Generalitat Valenciana té un pla de recuperació després de la DANA del 29 d’octubre passat, i fins i tot té un flamant vicepresident encarregat exclusivament d’aquesta tasca, el tinent general retirat Francisco José Gan Pampols; el Govern d’Espanya també té un pla per a la recuperació després de la DANA. Aquest és precisament el problema que denuncia el catedràtic emèrit de geografia humana de la Universitat de València, Joan Romero, que té la gestió posterior a la tragèdia que fa menys de tres mesos va provocar la mort a València de 224 persones (a qui cal sumar tres desapareguts) i va causar abundants danys valorats en milers de milions d’euros; dues institucions, dos plans per a la recuperació diferents, que deixen patent la falta de coordinació entre administracions (estatal, autonòmica i local), “i en els dos casos s’obvia l’escala metropolitana, que hauria de ser clau”.

Segons el parer del professor Romero, que ha participat dilluns en la comissió no permanent per a la recuperació de les zones afectades per les inundacions que s’esdevé en l’Ajuntament de València, l’Estat autonòmic “ha perdut una oportunitat excel·lent per a demostrar que ja havia arribat a la majoria d’edat. Jo creia que amb la crisi sanitària de la Covid, que va funcionar bastant bé, havia arribat a l’adolescència, però la gestió després de la DANA ha suposat un retrocés”. A parer seu, l’actual model d’Estat funciona bé en situació de normalitat, però té problemes greus en condicions d’extraordinarietat.

El catedràtic de la Universitat de València ha situat la governança a Espanya, la manera de fer política i la descoordinació que se’n deriva com els principals problemes de l’administració de la crisi després de les riuades del 29 d’octubre: “La gestió de la DANA ha evidenciat de manera dramàtica la gran descoordinació entre els diferents nivells de govern” i l’escassa presència de l’àmbit municipal.

“La política no és el problema, ni tampoc ho és el model d’estat”, ha assegurat Romero, que ha assenyalat que “el problema és la manera d’entendre la política i la manera d’operar en un model d’estat de multinivell com el nostre”. “El desacord permanent que es veu cada dia condiciona l’agenda dels governs i fa difícil la visió estratègica i la coordinació”, ha lamentat, al mateix temps que centrava la seua “única esperança” en l’escala local, on poden aparéixer iniciatives que puguen tindre un gran efecte demostració positiu i favorable: “Les ciutats, i el concepte metropolità, apareixen com l’espai clau de governança i d’empoderament de la ciutadania”.

Acció conjunta en l’àrea metropolitana de València

Joan Romero ha instat l’Administració a impulsar una agenda distinta, en què les accions de recuperació dels 44 municipis de l’àrea metropolitana de València afectats puguen abordar-se de manera conjunta, i que impulsen plans d’adaptació al canvi climàtic, adapten la planificació i la gestió de l’aigua (entesa com a recurs i com a risc), actualitzen la gestió de les zones costaneres i la previsió de riscos, elaboren protocols de gestió actualitzats davant fenòmens extrems “que, amb tota seguretat, es repetiran”, ha advertit, i, sobretot, introduïsquen la visió metropolitana en la gestió territorial, entre altres aspectes.

De fet, ha alertat que, si haguera disposat d’una agenda distinta, aquesta “hauria hagut d’aconsellar la revisió d’alguna iniciativa legislativa que s’ha aprovat després d’ocórrer la DANA, com el decret llei de simplificació administrativa, o el de mesures urbanístiques urgents”. També ha assenyalat a l’Administració general de l’Estat, “que hauria de millorar l’acció i la coordinació amb les escales regional i local”, tal com ha subratllat.

Efectes en la salut mental a tres i quatre anys

També ha participat en la comissió el psiquiatre Rafael Tabares, catedràtic de la Universitat de València, que s’ha referit a l’efecte de les riuades en la salut mental de la ciutadania afectada: “Hi ha evidències dels efectes del canvi climàtic en la salut física i mental tant a escala individual i col·lectiva, com a escala local i global”. I ha afegit que l’efecte de la DANA en la salut mental “no sols es prolongarà durant els pròxims mesos, sinó que l’evidència diu que durarà de 3 a 4 anys i afectarà no sols els trastorns mentals, sinó també les expectatives, per la qual cosa, cal reforçar la prevenció”.

Segons ha explicat el catedràtic, la “hipersensibilització de la societat” per l’efecte de traumes en cascada quan hi ha una exposició acumulativa, “en compte de fer-nos més forts, ens sensibilitzen, ja que no és només la DANA, sinó que parlem d’unes societats que han patit, en els últims 20 anys, traumes com la crisi econòmica, la pandèmia i ara les inundacions”. Sobre aquest fenomen, Tabares ha volgut destacar la importància de les polítiques governamentals i de l’actuació de les administracions públiques, “perquè hi ha evidències que demostren que en els desastres naturals, quan el Govern no ha sigut eficaç, incrementa l’efecte més traumàtic i unes bones polítiques augmenten la resiliència dels ciutadans i ciutadanes sobretot dels col·lectius més vulnerables”.

Tabares també s’ha referit a la sobreinformació a què està exposada la població a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, “que transmeten els traumes col·lectius en temps rècord i simultàniament, i que ara sabem que incideixen en simptomatologies ansioses i depressives a llarg termini”.