La justícia condemna Compromís a indemnitzar una exassessora pel fet de considerar el seu acomiadament improcedent
![Una sessió plenària en Les Corts Valencianes](https://static.eldiario.es/clip/872854f1-2eac-4b41-a94e-7f7217049ee0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg)
El Jutjat Social número 8 de València ha considerat improcedent l’acomiadament d’una assessora que va executar el grup parlamentari de Compromís en les Corts després de les eleccions autonòmiques passades.
La sentència, a què ha tingut accés elDiario.es, condemna la formació valencianista “a la readmissió del treballador en les mateixes condicions anteriors a l’acomiadament amb abonament, en aquest cas, dels salaris deixats de percebre des de la data de l’acomiadament (…) o bé a l’abonament de la indemnització, amb extinció paral·lela de la relació laboral la data de l’acomiadament, amb descompte/compensació en els dos casos de la quantitat ja percebuda en concepte d’indemnització”. A més, condemna el grup parlamentari a “abonar a l’actora una suma en concepte de salaris deguts”, amb els interessos del 10% previstos en l’article 29 de l’Estatut dels treballadors.
Encara que contra la sentència del 19 de desembre passat es podia presentar recurs, fonts de Compromís han informat a preguntes d’elDiario.es que “se li va pagar el que va decretar la jutgessa el mateix dia que se’ls va notificar la sentència”, un extrem que ha confirmat la mateixa exassessora.
Segons la resolució judicial, Compromís va notificar l’acomiadament al·legant “la situació econòmicament negativa” després dels comicis davant la minva dels ingressos procedents de la subvenció pública per al funcionament del grup a conseqüència de la pèrdua d’uns quants diputats, cosa que va generar una altra “necessitat organitzativa”, motiu pel qual s’opta per l’extinció del contracte “mitjançant acomiadament objectiu, això a conseqüència de la necessitat de l’amortització del lloc de treball, reduint costos i intentar la viabilitat de l’organització, i com a únic criteri d’elecció l’antiguitat en l’empresa, perquè era de les persones amb menys antiguitat”.
No obstant això, la magistrada entén que el procediment de l’acomiadament incorre en diversos dèficits que el fan incompatible amb la figura de l’acomiadament objectiu: “El correu electrònic remés a la treballadora no és un correu electrònic certificat que permeta acreditar-ne la recepció i el coneixement per part de la treballadora, ni que tampoc fora aquesta via de comunicació la usual i habitual entre l’actora i el demandat. L’actora va remetre firmada la carta d’acomiadament l’endemà de l’enviament del correu, sense que puga acreditar-se que l’actora va tindre coneixement i va accedir al contingut del correu el 12-9-2023, data de la carta i d’efectes de l’acomiadament i data de baixa en la Seguretat Social, i consta en el correu que remet la treballadora firmant els documents que el correu que li van enviar el dia anterior en què s’adjuntava la carta d’acomiadament era d’una entitat diferent, sense que puga considerar-se complit el requisit de la comunicació escrita al treballador en aquest cas”.
Però és que, afig la jutgessa, “tampoc es compleix el requisit de posada a disposició simultània de la indemnització legal, ja que consta en la carta mateixa que la quantitat se li entregava el mateix dia, ja que l’actora ha acreditat que va rebre aquesta quantitat el dia 14-9-23” i, a més, “la carta d’acomiadament no compleix les exigències legals que es deriven de la doctrina transcrita, perquè, com a causa de l’acomiadament, assenyala una causa econòmica basada fonamentalment en una disminució de les subvencions rebudes a conseqüència dels resultats electorals obtinguts amb un descens del 5,63% i com a causa organitzativa la reducció de diputats en les Corts, sense més detalls, cosa que constitueix, evidentment, una causa abstracta, i no va acompanyada de dades numèriques o comptes que corroboren els motius esgrimits, i es priva la treballadora, en conseqüència, d’elements per a valorar la concurrència efectiva de les causes econòmiques que justifiquen o emparen la decisió extintiva adoptada, ja que el percentatge de reducció de la subvenció en què pretén emparar-se la decisió extintiva manca de rellevància per a justificar l’acomiadament jutjat i, a més, amb posterioritat a l’acomiadament s’havien produït noves contractacions i que les mateixes funcions que desenvolupava l’actora les feien altres assessors”.
Després de les eleccions passades, un total de tres exassessors, incloent-hi la que ha guanyat el litigi, van demandar Compromís pel mateix motiu. Els altres dos extreballadors, que també eren militants del partit, ja han arribat a sengles acords pels quals es reconeix la improcedència de l’acomiadament.
0