Petrer converteix 42 baixos comercials en habitatges en 2024, però vigilarà que no es convertisquen en “zulos”

Petrer ha tancat l'any 2024 amb la conversió de 42 locals comercials en habitatges d'ús habitual, unes adaptacions que s'han pogut realitzar després que l'ajuntament aprovara una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) perquè, en alguns dels catalogats fins a la data com a eixos comercials, s'admetera la conversió de locals en desús durant molts anys en possibles espais per a habitatges.

Aquesta dada ha sigut explicada per l'alcaldessa de Petrer, Irene Navarro, i el regidor d'Urbanisme, David Morcillo, els qui han assenyalat que “fent-nos ressò d'eixe problema existent, vam ser una de les primeres poblacions a fer un canvi d'ordenança municipal per a donar la possibilitat de reconvertir locals comercials en habitatges”, en paraules de la primer edil.

Quant a la dada de la conversió de 42 locals en habitatges, l'edil ha aportat més detalls, com que la inversió mitjana per a la reforma i adaptació de cada local ha sigut de 40.000 euros, “més enllà del cost de la compra del propi local” el que ha suposat la mobilització de més d'1.6 milions d'inversió privada.

L'alcaldessa ha subratllat que “som molt conscients de l'actual problema de l'habitatge que afecta el conjunt del nostre país, amb la necessitat imperiosa d'adquirir habitatge”, afegint que “malgrat que com a institució local no tenim a penes competències en aquesta matèria, des de l'Ajuntament estem fent tot el que és a la nostra mà a nivell local, intentant adoptar totes les mesures i eines possibles que permeten facilitar l'accessibilitat a l'habitatge”.

En eixa línia, recentment l'Ajuntament ha comptat amb l'aprovació per part de Conselleria per a la incorporació de noves zones i carrers catalogats, fins ara, com a “eixos comercials”, com són la zona de l'avinguda de Madrid des de carrer La Manxa cap a Rambla dels Molins (coneguda com a zona de Torplá); i diversos carrers del centre històric com Gabriel Payá, Cánovas del Castell, País Valencià, José Perseguer i Leopoldo Pardines).

En una altra línia de treball, David Morcillo ha avançat que “estem pendents d'una reunió amb la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat Valenciana per a estudiar les possibilitats de desenvolupament i construcció d'habitatge públic, sobretot, en la zona de Luvi, que és la que més ens interessa que es desenvolupe”.

L'Ajuntament ja ha posat a la disposició de la Generalitat i d'altres administracions sòl públic perquè es puga construir habitatge. De fet, Petrer és un dels municipis adherits al Pla Viu de la Generalitat.

Dels 42 habitatges, el 65% estan situades en la zona de La Frontera, 30% en la zona del Guirney i el 5% restant en diferents zones de la població.

La proposta que els locals comercials sense activitat puguen convertir-se en habitatges tenen altres limitacions com les condicions d'habitabilitat dels domicilis resultants de la transformació de tal mode que les peces hauran de tindre unes dimensions mínimes així com la ventilació adequada.

Per això Morcillo ha insistit que no tot local es pot convertir en habitatge, manifestant que “estem revisant tots els projectes que es fan perquè no volem que es convertisquen en zulos o infrahabitatges, és a dir, no ens val qualsevol local perquè volem habitatges dignes”.