Corregir una demanda escrita per ChatGPT: les empreses jurídiques posen el focus en els professionals amb habilitats tecnològiques

Bots que responen de manera automàtica les consultes legals, revisió de documents o, simplement, corregir una demanda feta per l’eina de moda ChatGPT. Aquestes són algunes de les tasques automàtiques que ja s’han introduït en l’ecosistema jurídic i des de la Facultat de Dret de la Universitat de València posen el focus en aquest escenari digital per a millorar les competències i la inserció laboral dels futurs titulats de les carreres de Dret, Criminologia i Ciències Polítiques i de l’Administració Pública.

Les conclusions s’han extret de l’estudi “Diagnòstic i estratègia sobre el futur de les professions de la Facultat de Dret”, publicat per la Universitat de València de la mà dels professors Adrián Todolí, professor titular de Dret del Treball i la Seguretat Social, i José Peiró, catedràtic emèrit de Psicologia Social. A més, a l’equip de treball s’han sumat José Miguel Sánchez Ocaña, Paula López Aguado i David Crespo Ortiz, investigadors de la UV. “Hem volgut saber què espera el mercat de treball de l’alumnat i de la mateixa universitat, per a establir així plans estratègics per a millorar la preparació i les habilitats amb vista al món laboral”, explica Todolí en una entrevista telefònica amb aquest mitjà. En aquest sentit, la investigació, a més del vessant tecnològic, també s’ha centrat en un diagnòstic de les principals transformacions demogràfiques i socioeconòmiques que impacten sobre la Facultat.

El treball, comissionat pel Vicerectorat de Formació Permanent, Transformació Docent i Ocupació i pel Deganat de la Facultat de Dret, manifesta que “no pretén especular sobre el futur”, sinó que en temps actuals hi ha mancances que “requereixen atenció immediata” pel ritme accelerat amb què escalen els models d’intel·ligència artificial en qualsevol dimensió sociocultural i econòmica. “Abans aprenies com fer una bona demanda, ara aquesta tecnologia ho fa per tu”, destaca Todolí. No obstant això, aquesta forma d’automatització del treball no suposa cap desaparició de les professions jurídiques, tal com defensa l’estudi, sinó que els futurs juristes hauran d’especialitzar-se en camps més manuals com “la consultoria estratègica, la negociació d’acords internacionals o la interpretació de lleis en evolució constant”.

Així mateix, Todolí insisteix que un dels punts clau que han detectat en les dades d’ocupabilitat és que les empreses busquen cada vegada més incorporar professionals amb capacitats resolutives en la tecnologia actual, fet que podria plantejar un debat a l’hora d’adquirir experiència: “Nosaltres recomanem que la universitat se centre en el fet que l’alumnat obtinga aquesta formació a partir de més casos pràctics”.

Per a la recollida de dades es van fer setze entrevistes semiestructurades, entre 45 i 75 minuts, amb experts en actiu de l’àmbit jurídic, politològic i criminològic. Els participants tenien formació en titulacions impartides en la Facultat de Dreta, cosa que va permetre obtindre una visió àmplia sobre els canvis en el mercat laboral i les competències necessàries per als egressats.

Tecnoutopia?

Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l’automatització podria eliminar més del 14% de les ocupacions actuals i interrompre’n fins al 32%. En el cas espanyol, s’estima que el 21,7% dels llocs de treball són susceptibles d’automatització, cosa que planteja un risc significatiu per a unes certes funcions tradicionals del sector jurídic, tal com exposa el Consell General de l’Advocacia Espanyola. En aquest sentit, des de l’estudi es convida a mantindre la calma i destaca: “[els professionals] hauran de reconfigurar els seus rols cap a activitats de més complexitat i valor afegit”.

En declaracions dels entrevistats per a la recollida de dades, “l’aplicació de les noves tecnologies serà important, i ja ho és”, cosa que comporta que els futurs juristes hagen de comprendre el funcionament d’eines avançades com la cadena de blocs (una mena de llibre de comptabilitat per a registrar informació compartida entre diferents ordinadors), les inversions de bitcoin, l’aprenentatge automàtic i “la Internet de les coses”. Un perfil d’advocat “tot terreny”. 

“Els juristes o advocats necessiten aquestes habilitats, especialment per als despatxos més menuts on necessiten obtindre més productivitat per a posar-se al nivell dels més grans. ChatGPT escriu la demanda, però darrere haurà d’haver-hi una persona especialitzada que puga corregir-la”, puntualitza Todolí. A això, afig que, des de l’equip que ha participat en la investigació “proposaran a la universitat ser un company de viatge en tota la professió”. Preguntat pels professionals que ja exerceixen i a qui la revolució tecnològica els ha arribat ja en el món laboral, el professor de Dret del Treball i la Seguretat Social insisteix que la UV haurà d’oferir espais de formació per als ja graduats “a través de microcrèdits o postgraus que siguen bastant avançats” per no quedar-se a la cua de la sistematització de les tasques.

La raó és que, encara que el model d’OpenAI es va llançar al final del 2022, i com a conseqüència, el boom de la intel·ligència generativa va començar a brollar en la societat, amb més èmfasi en l’àmbit educatiu, la IA va començar a formar part al voltant de la dècada dels 50 amb màquines que funcionaven per si mateixes. “La introducció d’aquesta tecnologia s’ha fet de manera transversal en totes les professions a partir de ChatGPT i això ha permés revolucionar la concepció individual i col·lectiva del que pot fer una intel·ligència artificial. El nivell d’utilització encara no és absolut i ens queda molt per explorar-la”, destaca Todolí.