Edicions Bromera celebra els seus 40 anys “amb més fortalesa” per a reivindicar el sector del llibre en valencià

L’editorial Bromera celebra 40 anys de trajectòria en un any en què la DANA ha sigut la protagonista de totes les arestes socioculturals, ha fet malbé magatzems, llibreries i milers de catàlegs. “Més de 350.000 llibres s’han perdut i encara no sabem res sobre la indemnització”, ha expressat el CEO de Bromera, Bernat Bataller.

Per part seua, la subdirectora, Sandra Capsir, ha afegit que, després de reflexionar sobre l’escenari cultural després de la catàstrofe de la gota freda, des de Bromera han vist necessari celebrar aquest aniversari “amb més fortalesa i per a visibilitzar la faena que duen a terme les editorials valencianes, les llibreries i els autors i les autores”: “Continuem amb il·lusió i ganes per a consolidar un projecte que és exemple en la indústria. Volem reivindicar que el llibre en valencià creix i va professionalitzant-se”.

“L’any passat va ser molt especial, especialment per a nosaltres, que vam intentar que l’editorial no isquera perjudicada i treballar amb la màxima normalitat possible. Continuem amb il·lusió i ganes per a consolidar-nos”, ha destacat Bataller, que ha anunciat la preparació de diverses iniciatives per al Dia de Sant Jordi, la Fira del Llibre de València o “la presència de l’equip en la Fira del Llibre de Bolonya”.

DANA, identitat de gènere o la realitat de les xarxes socials

En el torn de l’exposició de les novetats literàries, autors com Gemma Pasqual, Josep Bataller, Helga *Ambak, Pasqual Alapont, Vicent Borràs i Raúl Salazar han format una mena de mitja lluna per a presentar les seues obres com a aposta de Bromera per a aquesta estació de l’any. L’editor de literatura juvenil i per a adults, Marc Senabre, ha sigut l’encarregat de dirigir el col·loqui.

En la secció juvenil, Gemma Pasqual ha presentat “Secrets”, una nova sèrie protagonitzada per un grup de joves que han de sobreviure a un compte d’Instagram, @rostresocults, que pretén revelar tots els seus secrets. Drames i likes a l’institut és el primer títol de la sèrie intergeneracional, que connecta amb l’univers i les problemàtiques dels més joves en aspectes com l’amistat i la confiança. “Les xarxes socials formen part de la quotidianitat, especialment dels nostres joves. Són virtuals, però el mal que provoquen és real i no han de posseir el poder per a definir-nos personalment”, destaca.

Així mateix, de la mà de Vicent Borràs naix Pau, un xic trans de 30 anys a qui preocupen diversos temes recurrents com l’amistat o la fidelitat. Uns anys de Pau també s’endinsa en la relació amb Marina, la seua amiga de la infància: “Cal continuar visibilitzant i sobretot normalitzant la diversitat. El que he intentat ha sigut jugar amb els temps i la temporalitat per a aportar una visió ”polièdrica“, subratlla l’autor, Premi València de Narrativa per la seua obra Anatomia patològica.

En l’àmbit de la no-ficció, Raúl Salazar ha presentat A fer la mà! Passatemps valencians, un quadern dissenyat amb l’escriptor Vicent Marco que recull més de 60 jocs i enigmes per a posar a prova sobre la cultura valenciana. En clau internacional, l’editor ha posat èmfasi en la publicació d’Els ofegats, de John Banville, i Un futur radiant, de Pierre Lemaitre. I per al públic infantil, l’editorial valenciana continua apostant per Rocio Bonilla, la seua autora més venuda, que presenta Quina història més bèstia!, un àlbum il·lustrat sobre la representació de la llegenda de sant Jordi.

La DANA també ha sigut protagonista en aquesta ocasió, amb un llibre dirigit al públic infantil Julieta i el peluix perdut, de Pasqual Alapont, una xiqueta que perd un peluix, que l’ha acompanyada durant la seua infància, quan s’inunda el seu poble i arrasa sa casa per la riuada: “El peluix simbolitza un objecte transicional per a la infància que et porta al món dels adults”, puntualitza. I per als més joves, Marta Meneu-Borja publica D’acer i de cristall, un homenatge a la força col·lectiva del voluntariat que es va alçar per col·laborar amb la societat valenciana.

2025, l’Any Maria Beneyto

L’autor Josep Bataller i la il·lustradora Helga Ambak han presentat Maria Beneyto, una dona forta, una biografia il·lustrada d’una de “les millors poetes de la postguerra i de la literatura catalana i castellana”, tal com ha afirmat l’escriptor. L’àlbum explora la seua trajectòria personal i creativa en època de la dictadura. Al seu torn, Marc Senabre ha avançat que el 14 de maig es presentarà un poemari inèdit de l’autora amb el títol El que resta d’un clam perdut.

En paraules de Helga Ambak, va ser un “honor donar forma a aquesta gran escriptora” en un dels moments més crítics “que pateix la nostra llengua”, “Hem de fer-nos fortes i donar espai a aquestes autores. Va ser una figura valenciana molt important i m’ha fet il·lusió participar-hi pel valor que simbolitza”, ha comentat. A més, Gemma Pascual ha afegit que, “si no fora per Beneyto, no estaria ací”, mentre que, segons després, Ballester ha afirmat: “I segurament molts escriptors tampoc”.

Ballester també ha confessat que en l’hemeroteca valenciana ha trobat poemes inèdits que creia que estaven publicats. “Hi ha 37 poemes que possiblement són de diferents èpoques, però que la major part són més moderns”, ha explicat.

A preguntes dels mitjans sobre la situació de la llengua en el territori valencià, des de la direcció de Bromera insisteixen que, tot i que hi haja un escenari d’hostilitat per part de les institucions polítiques, des de l’editorial seguiran en la mateixa línia de promoció del valencià: “No ens mourem ni un mil·límetre dels valors que ens han acompanyat sempre”.