Mazón paga a les contractistes triades a dit per la DANA entre un 30% i un 300% més que el Govern

La Generalitat Valenciana ha disparat molt més que el Ministeri de Transports el preu que paga pels materials de la reconstrucció de les seues carreteres afectades per la DANA del 29 d’octubre passat. De la comparativa de les taules de pressupostos d’execució material (PEM), creades per les dues administracions per a les obres d’emergència, es desprén que la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori ha elaborat una llista de preus unitaris per al cost final de les obres molt més generosa que el Govern d’Espanya. En concret, i sobre 11 dels productes més utilitzats, la forqueta de l’Administració valenciana supera l’estatal entre un 30% que paga de més pel formigó armat més comú i més d’un 300%, és a dir, el quàdruple, per l’excavació mecànica i el transport a abocador. 

Aquesta generosa proposta de la Generalitat en les seues taules PEM ha encarit les obres d’emergència, que només en 12 projectes de reparació de carreteres autonòmiques han suposat 92 milions d’euros des que la DANA va arrasar part de les infraestructures de la província de València. A aquest increment dels preus unitaris cal sumar que no va haver-hi concurs públic, per la qual cosa tampoc es va produir la baixa competitiva que sol rebaixar els costos. 

Així doncs, fonts del sector expliquen que la Generalitat podria estar pagant de més desenes de milions d’euros. El president de la Federació de Contractistes d’Obres de l’Administració de la Comunitat Valenciana (Fecoval), José Luis Santa Isabel, va al·legar que aquests sobrepreus s’apliquen perquè les obres d’emergència també els generen sobrecostos per la disponibilitat 24 hores exigida o les hores extra dels seus treballadors. 

D'altra banda, fonts de la conselleria que dirigeix Vicente Martínez Mus defensen que la modificació dels preus respecte dels establits anteriorment respon a diferents factors. “En els últims anys, s’ha viscut un increment de costos general que ha portat, entre altres, que hi haja empreses que no hagen materialitzat diferents obres. Una situació que implica la necessitat d’actualitzar preus a les diferents administracions per a executar les faenes. A això se suma que en les obres d’emergència s’ha buscat adequar-ho al mercat actual en un context més tensat”, expliquen. 

Les mateixes fonts afegeixen que, actualment, “hi ha una oferta limitada i molta demanda, cosa que porta el contractista a reposar ràpidament els materials amb menys marge per a optimitzar preus”. 

Sobre el fet que els preus per a les obres d’emergència del Govern valencià siguen molt més alts que els del Govern central, manifesten que la Generalitat ha utilitzat una “base tècnica” per a establir aquests paràmetres i “és l’única Administració que en aquest còmput global de preus inclou la redacció del projecte de construcció”. Les mateixes fonts argumenten que aquesta redacció de projecte, que no s’inclou en les taules del ministeri, “també incrementa aquesta quantitat”.

En el gràfic que inclou aquesta informació es comparen 11 dels materials o de les operacions més habituals en la construcció i la reparació de carreteres. El document detalla el nom oficial, però, per a facilitar la comprensió, es tracta d’unitats d’excavació de terres, pedraplé (de roca i terra), sòl d’alta qualitat, asfalt per a capa de redolament entre 50 i 250 tones, asfalt per a capa intermèdia entre 50 i 250 tones, barrera ‘barana’, asfalt per a capa de rodadura entre 250 i 500 tones, asfalt per a capa intermèdia entre 250 i 500 tones, pedraplé (de només roca), formigó i llast artificial o grava d’alta qualitat. 

Cal recordar que per a la construcció o reparació d’una carretera, siga autonòmica o estatal, s’utilitzen en ordre de baix a dalt els següents materials: pedraplé, llast o grava, sòl seleccionat, capa intermèdia d’asfalt i capa de rodadura d’asfalt. A més, cal sumar el formigó per a cunetes, murs i ponts. En usar-se els mateixos materials, és cridaner el desfasament que hi ha entre el que paga el Ministeri de Transports i el preu fixat per la Generalitat Valenciana. 

La Generalitat paga el triple que el ministeri pel pedraplé, més d’un 60% pel sòl d’alta qualitat o un 46% més per les barreres de seguretat. A més, un altre punt important que encareix els preus és que la Generalitat abona un 13% més en concepte de despeses generals, mentre que el Govern no preveu aquest suplement. Pel que fa al benefici industrial, la conselleria paga un 6% i el ministeri, un 5%. 

Les taules de pressupostos d’execució material han de ser públiques, encara que en el cas de la Generalitat Valenciana no van estar disponibles per a l’accés de la ciutadania. Ha sigut gràcies a la diputada socialista i exconsellera de Territori del Govern del Pacte del Botànic, María José Salvador, que s’han pogut fer públics després de sol·licitar-ho en el parlament Valencià. Salvador ja va ser molt crítica amb el cost del formigó pagat per la Generalitat en els contractes d’emergència. 

El PSPV-PSOE, va assegurar Salvador, continuarà investigant, perquè els preus dels contractes d’emergència de Mazón “han escandalitzat fins i tot empresaris del sector de la construcció”. I els antecedents dels populars valencians, prosseguia, “no conviden a la tranquil·litat, ja que arrosseguem 185 condemnes en casos de corrupció vinculats al PP”. “De nou ens fa l’efecte que estiguem davant el PP de sempre”, afirmava la parlamentària socialista.