Guerra total pel poder en la Policia Local de València a les portes de la jubilació del comissari en cap

La jubilació del comissari en cap de la Policia Local de València, José Vicente Herrera, ha obert una guerra en el cos policial. Nou comissaris pugnen per tres places de comandaments superiors en una contesa que ha anat coent-se a foc lent i que té com a objectiu final posicionar-se en la part alta de la cúpula policial, d’on es triarà el pròxim comissari en cap. Els comandaments de la Policia Local de València estan completament partits des de l’últim procés de millora, recorregut en dues ocasions, i que actualment està en estudi per part de dos tribunals. Dos comissaris del segon escaló lluiten per un procés que consideren parcial, injust i amb aparença d’il·legalitat.

El màxim dirigent de la Policia Local compleix 65 anys a l’abril, un horitzó que el faculta per a retirar-se. Encara que Herrera, home de confiança de l’alcaldessa María José Catalá, ha manifestat la intenció de continuar en actiu, aquesta qüestió requereix un canvi normatiu o una excepcionalitat que li permeta continuar treballant després de complir els seus anys de servei. Però el cos de Policia Local i el comissari en cap mateix tenen altres assumptes pendents que poden interferir en la successió.

Per a entendre’ls, cal conéixer l’escala de Policia Local, complexa i jerarquitzada. Per davall d’Herrera hi ha cinc comissaris principals més, però només dos d’ells tenen plaça fixa, cosa que els habilita per a optar a la successió. Són els comissaris Ángel Albendín i Rafael Mogro, dos veterans del cos; el primer ja sonava per al càrrec el 2015, quan Herrera va ser nomenat després d’una llarga carrera, i després va ser canviat de comissaria. Des que va disputar el càrrec a Herrera no han tingut una bona relació. El segon arrossega problemes de salut que el dificultarien optar al comandament. Els tres comissaris principals restants van ocupar la vacant gràcies a un procés de millora, una fórmula de promoció interna que cobreix vacants del servei de manera temporal, que s’ha dut als tribunals per un presumpte frau.

Per a ser cap de la Policia Local de València cal tindre el grau de comissari principal i, en aquests moments, només Mogro i Albendín el tenen per oposició. Un escaló per davall en la cúpula de comandament estan els comissaris, que, en el cas de València són huit, un per districte i un altre que està de baixa, encara que hi ha unes quantes places sense cobrir. La convocatòria d’ocupació pública per al segon escalafó va arrancar fa ja un any, i just després de la DANA, el 13 de novembre, es van publicar les llistes provisionals d’admesos. Des de llavors, el procés no s’ha mogut. Hi figuren huit comissaris de València: cinc dels set responsables de districte i els tres que exerceixen de comissari principal pel procés de millora impugnat, Fernando Lasheras, Eladio Barber –també a punt de jubilar-se– i Fernando Giménez Oñate.

Per què, quan a penes falten tres mesos per a la jubilació del màxim responsable de la Policia Local de València, no s’ha avançat en el procés? Una possible raó cal buscar-la en els tribunals. En concret, en el Jutjat número 5 i en el Jutjat d’Instrucció núm. 16 de València. Els dos tenen obertes sengles investigacions que afecten Herrera i l’Ajuntament pel procés d’ocupació pública. La via contenciosa i la via penal.

Els tres comissaris principals esmentats abans van obtindre la millora després que se suspenguera un procés intern, esdevingut el 2021, i es repetira el 2023 per sentència del Tribunal Superior de Justícia. En aquest segon procés, que només cobreix vacants de manera temporal per necessitats del servei, van quedar en els tres primers llocs els comissaris Lasheras, Barber i Giménez Oñate. Només van aprovar ells tres i un de quart, Eduardo Russu, que va quedar en quart lloc, i tindria opcions d’ascendir de categoria. Pròxim a Herrera, el seu nom sona per a ocupar una vacant com a comissari principal, encara que forma part del procés impugnat. Els sindicats i diversos agents que van ser suspesos van recórrer contra el procés al contenciós per a reclamar la documentació i les actes de valoració dels candidats pel fet d’entendre que el procés d’examen no havia sigut equànime. I ací va començar el camí en els tribunals.

Dos dels comissaris suspesos en l’última fase de la valoració, una exposició del seu projecte de millora del cos, van recórrer a la via administrativa per irregularitats en la prova. Gran part d’ells imparteixen formació en les acadèmies de Policia i tots ja estan anys en el cos, per la qual cosa qüestionen els resultats sobre la seua exposició, que es va fer a porta tancada. Abans dels dos exàmens, va circular una llista, una mena d’ordre no oficial, en què s’apuntava qui serien els aprovats. I la va clavar, assenyalen totes les fonts consultades per elDiario.es.

En la documentació recaptada i depositada en el jutjat, que a penes és una part de la que la jutge ha requerit a l’Ajuntament, segons fonts pròximes al cas, s’aporten fitxers elaborats el dia de l’examen o a posteriori, dates detectades en una prova de metadades, dels quals “s’intueix” una possible falsedat documental, apunten aquestes fonts. La part demandant considera que es van fabricar les actes a posteriori i les notes estaven previstes amb anterioritat. La documentació remesa per l’Ajuntament apunta al comissari Eladio Barber, l’aspirant que en les dues ocasions ha obtingut la millor puntuació en els exàmens, molt pròxim al comissari principal en cap, i la jubilació del qual arribarà pocs mesos després de la d’Herrera. L’arxiu es va crear des del seu ordinador i es va modificar des del d’un altre comissari principal, segons la documentació que va remetre el consistori. I comptat i debatur, es van presentar dues querelles, ara agrupades en una mateixa en el Jutjat número 16 de València.

Els denunciants són els comissaris Javier Genovés i Benjamín Lara, i els denunciats, el comissari principal en cap de la Policia Local José Vicente Herrera, el comissari principal Rafael Mogro i el comissari principal Alberto Cabeza –qui ja es va jubilar el 2023–, els tres membres del tribunal de selecció de l’examen impugnat. Els comissaris suspesos en la prova van denunciar que s’havia beneficiat personal “de confiança” del comissari principal en cap per a aquest procés de millora i ara els acusen de delictes de prevaricació, tràfic d’influències, falsedat documental i malversació contra els membres del tribunal de selecció. El jutjat d’instrucció ha unificat les dues querelles, presentades per separat, i ha ordenat la pràctica de noves anàlisis documentals, a l’espera d’iniciar les declaracions. En paral·lel, el jutjat que aborda la via administrativa havia de prendre declaració a més testimonis dimarts mateix, però va suspendre la vista. El magistrat del contenciós ha reclamat a l’Ajuntament de València la documentació nombroses vegades i ha amenaçat amb sancions si no es facilita completa. Abans d’encetar la via judicial, els comissaris van denunciar el procés tot just produir-se i van demanar una recusació del tribunal, que va ser ignorada, per la qual cosa van reclamar la suspensió de la prova a Antifrau i a l’Ajuntament.

I com afecta això les oposicions? El tribunal que avalua els candidats ha de formar-se per agents del mateix rang o superior. Sol estar presidit pel comissari principal en cap i requereix dos comissaris principals més. Amb la composició actual de l’escala policial, si formara aquest comité avaluador un membre contra el qual hi ha una acusació judicial, una cosa plausible, seria recusable.

Per a aquest procés, que hauria de ser el definitiu per a optar a comissari principal, l’escalafó que està just per davall del cap, s’han presentat els comissaris Eladio Barber, Juan Manuel Calaforra, Javier Genovés, Fernando Giménez Oñate, Benjamín Lara, Fernando Lasheras, Estefanía Navarrete, Eduardo Russu i Pascual Martínez, que actualment exerceix a Torrent, però conserva la seua plaça a València. Tots ells es van presentar al procés de millora recorregut. Nou comissaris pugnen per tres places que, en un futur, impliquen la possibilitat de ser el cap de la Policia Local de València. La cúpula de comandaments totalment enfrontada i els més alts, en el focus.

Cap de Gabinet de Juan Cotino

Herrera és un home que coneix a la perfecció el cos. Nascut el 1960 i llicenciat en Dret, va entrar en el cos municipal com a oficial amb 33 anys. Amb Juan Cotino se’n va anar a Madrid a la Direcció General de Policia, on va exercir de cap de Gabinet d’aquest departament en el Govern de José María Aznar; després va ser director general de la Societat Infraestructures i Equipaments Penitenciaris. Es va quedar a Madrid en diverses destinacions fins que Rita Barberá el va recuperar com a comissari en cap de Policia de València el 2015, càrrec que va mantindre amb la coalició d’esquerres liderada per Joan Ribó amb el PSPV, fins que a mitjan mandat va comunicar la seua marxa per raons personals. El 2017 va ser nomenat subdelegat del Govern a València per Juan Carlos Moragues en substitució de l’actual conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama. Llavors es va destacar la seua experiència en seguretat ciutadana, en responsabilitats com la seguretat de la Marina durant la Copa Amèrica. Dos anys després, el 2019, l’alcalde de Compromís va tornar a nomenar-lo cap de Policia Local per la jubilació de José Serrano, càrrec que manté fins a la data.