El negoci de les capelles a finques senyorials: dels casaments familiars a l'especulació immobiliària

Quan Almudena de Padura y España, penúltima propietària de Can Pueyo, buscava vendre aquesta casa senyorial amb capella a Palma per sis milions d'euros, el grup immobiliari català que hi volia construir pisos de luxe va posar com a condició rebre'l buit, cosa que posava en risc el patrimoni mobiliari conscientment no inventariat. Entre les joies conegudes hi havia un bust d'August del segle I aC que la propietària va intentar subhastar a Christie's, segons va publicar la premsa local, i que el 2022 va adquirir el Ministeri de Cultura per 250.000 euros, una suma molt alta a l'àmbit públic, però baixa al mercat privat d'obres d'art, on podria assolir diversos milions d'euros. Va ser una operació frustrada gràcies a la catalogació de Can Pueyo com a Bé d'Interès Cultural (BIC) per part del Consell de Mallorca el 2015. De Padura va mantenir forts conflictes amb la institució insular, que va aconseguir aprovar la declaració amb categoria de monument a tot el seu conjunt el 2020.

L'informe publicat al BOE va donar compte de l'abandó del conjunt i l'ocultació del patrimoni per part de la marquesa de Campofranco, que va heretar la casa del seu oncle. L'assumpte va acabar al jutjat. En el cas de la capella de Can Pueyo, el document assenyalava que “es troba sense cap element, més enllà del domàs que cobreix les parets” i l'annex detallava, a partir de bibliografia especialitzada, que hi havia d'haver un retaule (“taula central” nativitat –obra primitiva italiana– i dues taules laterals amb imatges de Sant Sebastià i Sant Joan“). Tot i la protecció, el casal va ser venut fa un any a l'empresari asturià Víctor Madera, que ja és amo d'altres edificis com Ca n'Oleza, Ca n'Ayamans, Can Riera a Pont i Vic o la que fos casa de Sebastià Gamundí al costat del Palau Episcopal. Madera ha diversificat el seu patrimoni cap a hotels de luxe comprant espais emblemàtics a Mallorca i Menorca on ha executat clares modificacions.

Can Pueyo forma part d'aquest nombre desconegut de propietats de les Illes Balears, la majoria senyorials i amb alt valor arquitectònic, que tenen capelles particulars on, més en el passat que en el present, es practicava el culte cristià i la pregària. La xifra és un misteri perquè el Bisbat de Mallorca no disposa d'un registre, ni tan sols a partir dels matrimonis celebrats en què van ser consagrades per dispensar aquest sagrament previ permís i l'actual renovació del qual depèn de documents, alguns antiquíssims.

Les famílies acabalades explicitaven la fe en capelles domèstiques, moltes de les quals es conserven i han revaloritzat els habitatges, abonant l'especulació. Alguns dels immobles han estat declarats BIC, màxim grau de protecció que no ha impedit vendes i reformes, malgrat les restriccions que estableix la llei. Qualsevol modificació l'ha d'autoritzar l'Administració, que té dret de tempteig i retracte si es posa a la venda, i estableix l'obligatorietat d'algunes visites gratuïtes; a canvi poden accedir a subvencions i exempcions fiscals.

Les possesisons –grans finques mallorquines– i les seves capelles també han assumit una altra funció indirecta: la preservació de patrimoni. Els propietaris més creients i practicants, o els més rics, engalanaven els seus temples amb obres d'art, ornaments i objectes sagrats l'antiguitat dels quals els ha convertit en elements patrimonials de gran interès. De vegades, els propietaris d'aquestes joies arquitectòniques han ordit estratagemes per lluitar contra la catalogació de les cases, perquè aquesta exigeix la seva preservació i en dificulta la venda per a enriquiment, com va passar amb Can Pueyo.

“Vàrem frenar un projecte per construir apartaments de luxe”

Les capelles marcaven l'estatus dels habitants, molts amb títols nobiliaris. N'hi havia a immobles urbans, “generalment a cases senyorials i per a ús purament privat, devocional més que litúrgic, on de vegades s'oferia missa a càrrec d'un sacerdot de la família”, explica Francesc Vicens, vicari de Patrimoni del Bisbat de Mallorca. Aquestes es troben en habitacles, algunes fins i tot en armaris. Una de les més destacades és la de Can Vivot, un palau del segle XIV, monument nacional, situat al cor de Palma, els propietaris del qual han resistit heroicament davant xecs en blanc d'inversors, i sense ajudes, però amb traves, de les institucions balears. És el darrer palauet palmesà que sobreviu a l'especulació, ocupat durant 700 anys per la mateixa branca genealògica. “Vàrem aconseguir frenar un projecte per construir apartaments de luxe”, expliquen Pedro Montaner, comte de Zavellá, i la seva dona, Magdalena de Quiroga, tots dos historiadors, embrancats judicialment amb familiars.

Una de les capelles més destacades és la de Ca Vivot, un palau del segle XIV, monument nacional. Els seus propietaris han resistit heroicament enfront de xecs en blanc d'inversors, i sense ajudes, però amb traves, de les institucions balears. 'Vàrem aconseguir frenar un projecte per a construir apartaments de luxe', expliquen

L'altar, en un petit espai de la planta noble, conté un retaule rèplica de l'original del 1720 obra de Guillem Mesquida, que de vegades el matrimoni cedeix a l'Església de Santa Eulàlia. L'espai, on han celebrat comunions familiars, té un annex com a sagristia. L'edifici, amb diverses cases, patis i fins i tot un carrer interior, suma més de 6.400 metres quadrats de diferents èpoques, inclosa una àrab. A la planta baixa hi ha una altra capella que volen restaurar.

La propietat és una autèntica joia preservada, en aquest cas sense cap suport de l'administració, que, tanmateix, compten, els instiga amb inspeccions i els denega llicència d'activitat. El mobiliari és original, així com els llibres, documents, vestimentes i peces artístiques i decoratives. Són innombrables els elements i altíssim el seu valor històric. Entre els objectes religiosos hi ha un Nen Jesús del segle XVII, o llibres de difunts i Missals, un amb el ritual de l'Església mallorquina realitzat a Venècia el 1516. També una taula on van dipositar les restes mortals de Santa Catalina Thomas i Sant Alonso Rodríguez per a la beatificació.

La celebració de casaments (però només de sang)

Les capelles més solemnes estan aixecades en possessions rurals, “habitualment a sales independents, de vegades fins i tot amb accés exterior”, apunta el vicari Vicens. Aquests altars arribaven a obrir-se al públic per a la missa dominical, impartida per cures de les parròquies existents. Així, els pagesos i altres treballadors i habitants de zones properes podien rebre l'eucaristia sense grans desplaçaments i alhora l'Església catòlica estenia la seva influència. Van donar servei fins als anys 70 i 80. “Hi ha nuclis urbans importants que es van crear a partir d'un oratori rural, al qual es van anar afegint habitatges, com Son Ferriol o Cas Concos”, exposa Vicens.

Els altars, que van funcionar fins als anys 70 i 80, s'obrien al públic per a la missa dominical, impartida per capellans de les parròquies existents. D'aquesta manera, els pagesos i altres treballadors i habitants de zones pròximes podien rebre l'eucaristia sense grans desplaçaments i al mateix temps l'Església catòlica estenia la seva influència

Hi va haver llinatges que van obtenir autorització per celebrar casaments a les capelles, lligats sempre a la seva benedicció, però no així el baptisme. Es desconeix el nombre de parelles unides pel ritu catòlic en temples privats, malgrat que l'Església sí que registra els desposseïments. Els propietaris han pogut actualitzar els permisos del Bisbat, sempre mitjançant la presentació del document que acreditava la concessió inicial a la família. Perquè una condició addicional indispensable per a la validesa eclesiàstica era i és que els contraents demostrin vincle de sang amb els propietaris o amb els empleats de les possessions autoritzades. Aquest requisit impossibilita el negoci dels casaments en capelles de finques reconvertides en agroturismes o llocs per a la realització d'esdeveniments, encara que alguns exploten el sagrament com a part del paquet ofert.

És indispensable que, perquè les noces catòliques siguin vàlides, els contraents demostrin vincle de sang amb els propietaris o amb els empleats de les possessions autoritzades. Això impossibilita el negoci de les bodes en capelles de finques reconvertides en agroturismes o llocs per a celebració d'esdeveniments, encara que alguns exploten el sagrament com a part del paquet ofert

La tradició evidencia que els cognoms amb aquest privilegi han celebrat casaments familiars, habitualment de diferents generacions. A la capella de Ses Cases de Sa Font Seca, del segle XVII i amb una curiosa pintura de la Mare de Déu de la Teta, es van casar diversos membres de la família Gual de Torrella, que la va adquirir el 1994, la va dedicar a esdeveniments i la va vendre al gener del 2023 a l'empresari mallorquí Miguel Oliver. “El rector de S'Esgleieta es va inquietar al pensar que oferiríem la capella com a lot de casament, però la vam fer servir familiarment”, explica un membre de la família que va contreure matrimoni a la finca. “En una altra finca de la família, Son Valentí, m'explicava el meu pare que s'instal·lava un sacerdot amb habitació permanent assignada”, rememora. Aquesta possessió del segle XV, ubicada a Banyalbufar, va acabar en mans del magnat britànic Richard Branson, que fa uns mesos la va vendre, amb llicència per a establiment turístic, a un financer danès. Branson va comprar el 1994 la imponent finca Son Bunyola, que va vendre el 2002 i va tornar a comprar el 2015, i on el 2023 va inaugurar un hotel de luxe. El restaurant, Sa Terrassa, està instal·lat a l'antiga capella, de la qual es conserva el retaule daurat de l'altar. Com en una contradicció sofisticada, la gola s'ofereix en espai sagrat. Branson també havia adquirit les finques annexes de Son Cresus i Son Balaguer.

La finca de Son Bunyola, en mans del magnat britànic Richard Branson, compta amb un hotel de luxe. El restaurant està instal·lat en l'antiga capella, de la qual es conserva el retaule daurat de l'altar

Molt més tardana va ser la capella de la finca menorquina El Pueyo d'Alaior. L'enginyer mecànic Pedro Pons la va construir el 1992 com a sorpresa per a la seva dona per commemorar-hi els casaments de plata i on Bella Ester, ja vídua, acaba de celebrar el seu 80 aniversari. Té fins i tot campanar, a més de curiosos afegits. “L'altar, de marbre, ens ho va regalar la meva sogra i les potes estan farcides de terra de Menorca i de les muntanyes del Santuari de la Verge del Pueyo i l'Ermita de la Verge Bella perquè jo sóc de Barbastre. A més, vàrem encarregar al reconegut ceramista menorquí Lora uns mosaics de les dues verges i el meu fill m'ha anat portant creus de molts països”, detalla la propietària. A la seva capella van celebrar les segones misses dels casaments dels seus dos fills i durant molt de temps van oficiar els diumenges per als veïns de la zona, gràcies, explica, a un capellà que va fer la mili amb el seu fill.

Una capella en un hotel de la cadena Hilton

Les peces d'aquests espais conformen un patrimoni cultural valuós, que alguns particulars han donat o deixat en dipòsit al Bisbat. Calzes, pessebres, altars… Una de les darreres aportacions reuneix més de 100 peces. “La unitat del conjunt aporta valuosíssima informació. Ens han donat, per exemple, tots els ornaments d'un sacerdot d'una família, que va morir sense fer-los servir perquè es va ordenar molt gran”, relata el vicari.

Les finques més notables de Balears, que majoritàriament van pertànyer a la noblesa, compten amb capella pròpia, com Raixa, una originària alqueria islàmica enclavada al terme de Bunyola, la volta del qual data del segle XVI. La possessió es pot visitar des del 2014, després de passar a titularitat pública el 2002, en ser adquirida per la Fundació Parcs Nacionals i el Consell Insular de Mallorca. El seu retaule va ser restaurat el 2016.

Moltes s'han integrat en negocis, cosa que n'ha impulsat la restauració, com les de les finques Biniagual, a Binissalem, o Els Calderers, a Sant Joan, aquesta última aixecada al segle XIII. Hi ha algunes imponents, com Sollerich, d'estil barroc. És absolutament espectacular la d'una finca del segle XIV reconvertida en hotel de cinc estrelles al terme de Llucmajor, tant per les dimensions com pels arcs, les rosasses i les vidrieres. Es tracta d'una capella neogòtica de l'hotel Zoëtry Mallorca, de la cadena Hilton, detalladament restaurada, que emergeix com una petita catedral entre camps. També el restaurant S'Àngel d'Inca té una capella que alberga al seu interior una taula enorme amb cadires per al gaudi celestial dels seus comensals.

Es ven finca amb capella per 11,5 milions d'euros

L'ús privat ha portat moltes vegades a l'abandó, així com les polèmiques sorgides entre els propietaris per diferents motius: manca de recursos, conflictes per herències, vendes fallides… Un dels casos més mediàtics, el propietari dels quals precisament era un canonge i el seu topònim evoca també l'aspecte religiós, és el de la possessió Ca l'Abat, a Deià. El capellà Bruno Morey va vendre la finca el 1997 a un aristòcrata francès per un preu molt per sota de mercat, uns 60 milions de les antigues pessetes, segons ell mateix, pactant l'usdefruit vitalici, a excepció de la torre medieval, i la creació d'una fundació cultural.

El clergue va demandar el comprador, Jean Pierre Olivier, que llavors vivia a Andorra, per incompliment. La finca té una capella on el rector, molt culte i donat a trobades amb figures de la societat balear, celebrava eucaristia i on va proposar algun baptisme. Morey va deshabitar la finca el 2011 per motius de salut i va morir el 2016 als 101 anys, una longevitat que va frustrar la venda anterior per part d'Olivier, que finalment la va traspassar a l'empresari Víctor Madera per tres milions d'euros, encara que va estar a la venda per 4,8 milions, segons va recollir la premsa. El nou amo culpava el capellà de no deixar restaurar la finca, de gran riquesa patrimonial i una de les més antigues de l'illa, ja que hi ha constància que l'any 1239 hi havia al lloc un monestir de l'ordre catòlica del Cister. La realitat és que la possessió va continuar abandonada i així continua malgrat el nou canvi de mans i malgrat que l'Ajuntament ha urgit per escrit des del 2021. L'alcalde de Deià, Lluís Apesteguia, confirma que no s'ha emprès cap actuació fins avui.

L'entorn i el nom d'aquesta finca, parcel·lada pel capellà, s'exploten actualment com a reclam immobiliari. La web, només en anglès, d'una agència de luxe focalitzada en aquesta àrea, alerta de la unicitat de la zona i l'escassa oferta entre explicacions sobre el significat del substantiu abat. “No hi ha res més luxós i, alhora, més mallorquí que Ca l'Abat. Les propietats en venda a Ca l'Abat són poques i distants entre si. Actualment, no tenim cap casa publicada en línia en aquesta zona. Estigui atent a aquesta pàgina o, millor encara, contacti'ns si està interessat en adquirir una casa pròpia a Ca l'Abat. La nostra agent de vendes pot tenir alguna cosa en el seu calaix secret i, si no, es posarà en contacte amb vostè tan aviat com escoltem rumors d'alguna casa que ingressi al mercat en aquesta bella zona”, promociona al costat d'un vídeo d'una finca ja venuda allí per la seva empresa per 4,3 milions d'euros.

El cura Bruno Morey vendió la finca Ca l’Abat en 1997 a Jean Pierre Olivier, un aristócrata francés, pactando un usufructo vitalicio. Morey falleció a los 101 años, una longevidad que frustró la venta anterior por parte de Olivier. El dueño culpaba al cura de no dejarle restaurar la finca, de gran riqueza patrimonial y una de las más antiguas de Mallorca. El entorno y el nombre de esta finca se explotan ahora como reclamo inmobiliario

En una ràpida cerca a la secció immobiliària d'un popular portal de compravenda apareixen 37 anuncis de propietats amb capelles pròpies a Balears. La majoria s'ubiquen a grans extensions de terreny que ocupen desenes d'hectàrees. N'hi ha de molts preus, però totes superen les set xifres. Es pot trobar un edifici a reformar de 130 anys d'antiguitat a Sineu, amb tres immobles, un dels quals una capella amb arcs i voltes, per 1,2 milions. O un casalot del segle XVIII a reformar a prop de Palma, amb capella i cúpula d'uns 520 metres quadrats, per 5,8 milions. O una possessió a Bunyola amb diverses edificacions amb una casa principal de més de 2.000 metres quadrats construïts, amb un pati interior amb capella, per 9 milions. O una altra rústica a Ciutadella, amb 125 hectàrees (superfície equivalent a uns 180 camps de futbol com Son Moix, l'estadi del Reial Mallorca), la casa principal de la qual va ser construïda al S. XVIII d'estil neoclàssic amb influència arquitectònica Palladiana, declarada BIC, amb una capella “amb volta de canó i arcs segmentats dedicada a la Mare de Déu del Carme”, per 11,5 milions. Preus només a l'abast d'uns quants que es poden permetre espoliar un patrimoni d'incalculable valor.