La pesca d'arrossegament amenaça els taurons i l'escalfament del mar els expulsa de la Mediterrània

La pesca és la principal amenaça per als taurons i les ratlles. “No només per l'extracció d'exemplars, sinó també per l'alteració o la destrucció de l'hàbitat”, afirma Biel Morey, biòleg marí i cofundador de Save the Med, que assegura que en el cas de la pesca d'arrossegament, en algunes situacions, “ha suposat un impacte molt elevat” per als fons marins.

Aquests animals marins, de la família dels elasmobranquis, també són molt sensibles als desenvolupaments urbanístics del litoral, com les instal·lacions portuàries -o un altre tipus de construccions-, així com a determinats processos lligats al turisme, com ara la regeneració de platges. Aquestes intervencions humanes, sosté Morey, també afecten taurons i ratlles “per l'alteració dels seus hàbitats”. De manera combinada es poden donar, a més, un altre tipus d'impactes, com les aigües contaminades als ports.

De la mateixa manera, s'ha detectat la presència de contaminants en aquests i altres organismes marins. “Els efectes sobre les seves poblacions no estan ben definits, encara que a nivell individual és clar que això afecta la seva fisiologia”, explica Morey, en converses amb elDiario.es. El biòleg marí subratlla, a més, que aquesta contaminació es transmet “de mares a cries” i que pot afectar els humans que els consumeixen.

Espècies en perill d'extinció

Els taurons i les ratlles presenten unes característiques biològiques que les fan molt vulnerables a les activitats antropogèniques, és a dir, aquelles produïdes o causades pels éssers humans, sent la pesca la problemàtica principal. De fet, 39 de les 73 espècies presents a la Mediterrània estan amenaçades. En el cas de les aigües del mar balear s'han citat 59 espècies, de les quals 30 estan amenaçades i sis es consideren extintes localment: els peixos serra (Pristis pectinata i Pristis pristis), l'agullat ver (squalus acanthias) i tres espècies de tauró àngel (Squatina spp).

L'Informe Mar Balear, elaborat per la Fundació Marilles, indica l'estat de fragilitat en el qual es troben dues espècies: la mussola (Mustelus mustelus) i el gatvaire (Scyliorhinus stellaris). En el cas de la mussola, es considera que es troba en un estat molt vulnerable perquè la majoria dels exemplars capturats a la llotja de Palma són immadurs, mentre que les captures de les poblacions de gatvaire s'han reduït un 37% en els darrers vuit anys. A aquestes espècies en perill cal afegir la de l'ullot, que fins ara no ho estava, les captures del qual s'han reduït un 77% entre el 2009 i el 2020. Aquesta tendència mostra, asseguren els investigadors, que aquesta espècie es troba “en perill d'extinció” a les aigües de Mallorca.

Altres raons que expliquen el declivi dels taurons i les ratlles són les pròpies característiques: fecunditat baixa, creixement lent, maduresa sexual tardana, elevada longevitat i alta taxa de supervivència de totes les franges d'edat. El resultat és un baix potencial reproductiu, cosa que redunda en “una baixa capacitat per incrementar les poblacions”, assenyalen els investigadors. Així, la meitat d'aquestes espècies del mar balear estan amenaçades i són molt vulnerables a les activitats pesqueres. Per aquest motiu, proposen adequar “plans de gestió específics” per a les que presentin “un estat de conservació preocupant”.

Entre les famílies d'elasmobranquis legalment protegides que habiten les aigües de l'arxipèlag balear, i que estan incloses al Catàleg espanyol d'espècies amenaçades, cal assenyalar el tauró guineu; el tauró martell; el tauró àngel; el tauró blanc; el marraix; el  tigre de mar; el tauró pelegrí; el caralló; la caputxa; la manta; el porc marí; la rajada blanca; els rinobàtids i els pristis pectinata.

A més, el decret balear pel qual es regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines, també protegeix, entre d'altres, l'alità, l'escurçana, la tintorella, la milana, la vaca comuna i les mussoles, amb la qual cosa està prohibida “qualsevol actuació amb la intenció de matar-los, capturar-los, perseguir-los o molestar-los”.

Un projecte per protegir aquests hàbitats

La Fundació Marilles, juntament amb Shark Conservation Fund (SCF), ha posat en marxa un projecte, dotat de 645.000 euros, els esforços dels quals se centren a invertir “el greu declivi de les poblacions de taurons i ratlles a la Mediterrània espanyola”, especialment al voltant del mar balear. L'objectiu consisteix a “protegir hàbitats crítics” mitjançant la designació de zones marines protegides i l'aplicació de “mesures de conservació eficaces als plans de gestió i pesca”.

En aquest sentit, els investigadors indiquen que aquesta acció té l'origen en la iniciativa Àrees Importants per a Taurons i Ratlles (ISRA's, per les sigles en anglès), de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN, per les sigles en anglès). “L'objectiu és identificar zones que resultin essencials per als taurons i les ratlles com a àrees, per exemple, de reproducció, alimentació, migració o per a la diversitat d'espècies que es trobin”, assenyala el biòleg marí Morey.

Així, el grup de treball de la Mediterrània va identificar 65 àrees importants, de les quals quatre es localitzen a Balears: la primera, a les aigües que envolten Mallorca i Menorca; la segona, a la zona que va des de la reserva marina del Toro fins a sa Dragonera; la tercera, a la zona de Cala Vella, dins la reserva marina de la badia de Palma i la quarta, a les aigües que envolten Formentera. A més, també es van identificar dues zones d'interès més, que en un futur podrien entrar a la categoria d'àrees importants, com el banc Emile Baudot (situat al sud de Mallorca) i bona part de la reserva marina de Llevant-Cala Ratjada.

Tot i això, Morey aclareix que la declaració d'una zona com a àrea important per a taurons i ratlles no suposa cap protecció oficial, sinó que “es converteix en una eina d'informació per a les administracions per a eventuals declaracions d'espais marins protegits”. Per tant, afirma el biòleg marí, el projecte pretén “usar i traslladar aquesta informació a les administracions competents” perquè, si escau, prenguin mesures i puguin declarar aquestes zones com a espais marins protegits.

Així mateix, es persegueix que els plans de gestió pesquera i els plans de gestió Red Natura 2000 incloguin mesures d'alliberament de taurons i ratlles per part dels pescadors. “Un mar ben conservat és un mar amb taurons i ratlles en bon estat de conservació”, assegura Aniol Esteban, biòleg marí i director de la Fundació Marilles. “Desgraciadament, aquestes espècies han patit una forta recessió a la Mediterrània, i tant les Balears com el litoral espanyol no són una excepció”, afegeix Esteban.

Un mar ben conservat és un mar amb taurons i ratlles en bon estat de conservació. Desgraciadament, aquestes espècies han patit una forta recessió a la Mediterrània, i tant les Balears com el litoral espanyol no són una excepció

Aniol Esteban — Biòleg marí i director de la Fundació Marilles

La influència de la crisi climàtica

A hores d'ara, no hi ha estudis a Balears sobre la influència que pugui tenir el canvi climàtic en algunes d'aquestes espècies. Tot i això, Morey indica que les onades de calor marines, com les que hi ha hagut el 2022 i 2023, “molt probablement afecten espècies que viuen a poca profunditat on passen etapes crítiques de la seva vida (zones de cria/creixement, o amb la finalitat de reproduir-se)”. A més, l'escalfament comporta “una disminució en la concentració de l'oxigen a l'aigua”, cosa que afecta la distribució en profunditat dels taurons pelàgics (de mar obert), assenyala. El biòleg marí afegeix que els taurons pelàgics “passen més temps en profunditats on augmenta la seva interacció amb la pesca amb palangres”, i per tant, són més vulnerables a la pesca.

En aquest sentit, “el canvi climàtic produeix escalfament, acidificació i desoxigenació dels mars i oceans, canviant els hàbitats i la seva biogeoquímica”, assenyala Raquel Sunyer, doctora en Ciències del Mar i coordinadora de l'Informe Mar Balear. Per tant, assevera que els taurons que es veurien més afectats per l'escalfament “són els que viuen i es reprodueixen a zones més costaneres”. Aquells que viuen en oceà obert, d'altra banda, “podrien estar modificant-ne la distribució per desplaçar-se a aigües més profundes i menys càlides”, explica Sunyer.

Finalment, Morey torna a incidir en la combinació de diversos impactes. Pel que fa als nivells poblacionals, afirma que les espècies que han patit un declivi més gran per culpa de la pesca “han notat més augment de la temperatura de l'aigua”. Alguns exemples, detalla el biòleg marí, són l'agullat ver (Squalus acanthias), un tauró de mida petita-mitjana, o el marraix (Lamna nasus). Són dues espècies de taurons que, en preferir les aigües fredes, han desaparegut del mar balear.