Un “xollo” per 500 euros al mes es converteix en una “estafa” immobiliària: “Estic lluitant per un sostre”
LLEGIR EN CASTELLÀ
J.C.B –a qui anomenarem Jacinto – i M.I.C.B –a qui anomenarem Mónica– creien que llogaven una casa quan realment s'estaven endinsant en un laberint. “La ganga” que aquesta parella havia trobat va resultar ser “una estafa”. Un particular els va llogar al gener un baix de tres habitacions per 500 euros al mes. Menys del que costa actualment una habitació dins d'un pis compartit a Palma, la ciutat on ella va néixer i on ell viu d’ençà que petit. No fa falta treure la calculadora per entendre per què a Mònica i Jacint els va importar poc traslladar-se a un poble com Sineu. Un lloguer tan baix els permetia independitzar-se, arribar a final de mes i criar la seua filla en un espai propi.
Però el pla no ha sortit, diuen, com esperaven. L'edifici on es troba la seua nova llar du més de deu anys en els llimbs. Tot i estar gairebé acabat, no té cèdula d'habitabilitat. Mai es va concedir el final d'obra. L’amo que, segons aquesta parella, els va entregar les claus, no és el propietari real de l'habitatge. El contracte de lloguer que van signar és paper mullat, per tant.
Jacinto i Mónica guarden aquest contracte juntament amb un altre document que no els deixa dormir: la demanda de desnonament que els enfrontarà en el jutjat amb els veritables propietaris, una constructora. El judici estava previst per al 9 d'abril, però el Jutjat d'Instrucció número 1 d'Inca l'ha posposat. Desconeixen quan se celebrarà.
La història comença durant les últimes setmanes del 2024. A Camp Redó, un barri palmesà de classe treballadora. Jacint explica que va entrar a un bar del Carrer Cotlliure on solia anar de tant en tant, que “un senyor que coneixia” li va parlar “d'un altre senyor que llogava uns pisos a Sineu per 500 euros, força assequibles per al que veus per aquí”, que els va posar en contacte i van quedar per conèixer-se “en aquest mateix bar uns dies després”, i que el lloguer era tan barat que, en veure el baix, s’hi van llançar de cap.
“Amb tot el trasllat va ser un Nadal molt estrany”, diu Jacinto, “però valia la pena; a Palma, per molt que buscàssim, no trobaríem res així”. Van reunir 1.500 euros (“Dos mesos de fiança més el mes en curs”), els van entregar al propietari i van quedar en veure's a principis de febrer per pagar la següent renda.
“L’home va desaparèixer i no hem pogut localitzar-lo. El mòbil que ens va donar està apagat. Els primers dies va enviar un tipus que va recollir el material d'obra que hi havia dins de les cases, va posar endolls i es va pirar. El mateix que ha fet amb nosaltres ho va fer amb les altres tres famílies que viuen a l'edifici. Vam entrar tots a viure alhora. Som unes dotze persones, i hi ha uns quants al·lots. Noltros tenim una menor a càrrec nostre”, explica Mònica.
Qui sí que va aparèixer, quan portaven pocs dies a la casa, van ser les forces de l'ordre: Policia Local i Guàrdia Civil. Per dir-los que estaven dormint en un lloc sobre el qual no tenien cap dret. Per a Tomeu Mulet Florit, l'alcalde del poble, són okupes.
“Estam parlant d'una gent que està en una propietat que no és seva. S'hauria de canviar totalment la llei i, en deu minuts, ja haurien d'estar fora”, va dir Mulet a les càmeres d'IB3. elDiario.es ha intentat ampliar el punt de vista de l'alcalde sobre aquesta història durant els últims dies, però no ha atès les nostres sol·licituds.
"L’home va desaparèixer i no hem pogut localitzar-lo. El mòbil que ens va donar està apagat. Els primers dies va enviar un tipus que va recollir el material d'obra que hi havia dins de les cases, va posar endolls i es va pirar. El mateix que ha fet amb nosaltres ho va fer amb les altres tres famílies que viuen a l'edifici. Vam entrar tots a viure alhora. Som unes dotze persones, i hi ha uns quants al·lots. Noltros tenim una menor a càrrec nostre
L'alcalde els titlla d'“okupes” i no poden empadronar-se
Sineu no passa dels cinc mil habitants, però en el mapa de Mallorca té importància. És gairebé al centre de la Part Forana, a mig camí entre Inca i Manacor, a mitja hora llarga de Palma en cotxe i menys d'una hora en tren. Disposa de centre de salut, institut i el seu mercat, cada dijous, és un esdeveniment social que resisteix al pas dels segles.
Tots aquests motius van influir perquè Mónica i Jacinto decidissin traslladar-s'hi. Com passa amb altres pobles del Pla mallorquí, Sineu es mou entre dos mons: el rural (finques ramaderes i agrícoles) i el turístic (finques reconvertides en hotelitos rurals o segones residències). Una societat homogènia, lingüística i culturalment, però, alhora, un micromón on moltes sensibilitats polítiques estan representades. No és un entorn bipartidista. Com també sol passar en altres municipis del Pla mallorquí, les majories absolutes són una rara avis a Sineu. Fins que Tomeu Mulet la va aconseguir fa dos anys.
Hi ha qui diu que, per la seva manera de governar, vesins del poble que voten Més per Mallorca o el PSIB en unes generals o autonòmiques, en canvi, posen la papereta del Partit Popular a les eleccions locals. A les del 2023, amb la mateixa participació (del 73%), el PP es va endur el 62% del vot a les municipals i va caure al 44% als comicis balears. Ho diuen els números: l’alcalde Mulet, que va rebre la vara de comandament el 2019 gràcies a un pacte amb Ciutadans, inspira confiança.
Jacinto i Mónica, però, no se’l van poder creure, quan el van sentir dir a IB3 que l’Ajuntament de Sineu “mai nega l’atenció dels serveis socials, sobretot si hi ha menors”. La parella porta dos mesos lluitant “per un certificat de vulnerabilitat”: “Ens estan posant pegues i ens envien a serveis socials de Palma perquè estam empadronats allà. Però és que es neguen a empadronar-nos a Sineu, i ens han d’empadronar. Per llei. Estem aquí, s’hi han d’ocupar ells”.
Jacinto treu del calaix on guardava el contracte, la citació judicial i dos papers més. Un té data del 18 de febrer.
–És l’intent d’empadronament?
–Equiliquà.
Una sol·licitud denegada: per això, la filla de Mónica i Jacinto no ha pogut matricular-se a l’escola que tenen a cinc minuts de casa. Cada matí, la porten a Palma en tren. Si no figuren al padró, tampoc podran aconseguir, expliquen, aquest “certificat de vulnerabilitat”, indispensable per aturar el desnonament.
Estan preparant la seua defensa, diuen, “amb un advocat d'ofici” i l’assessorament de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Mentre feien tràmits a l’Ajuntament, asseguren “algú els va rebentar les canonades”. “Volien deixar-nos sense subministraments: això va ser una malifeta”.
El segon paper que mostra Jacinto és una denúncia formalitzada a la caserna que la Guàrdia Civil té a Sineu. La van presentar contra l’home que presumptament els va estafar. Donen les seues dades (nom, cognom, DNI), però, en canvi, Jacinto diu no recordar quin és el nom del bar on es va reunir l’estafador.
–No sospitàveu que podria ser una estafa? Per què vau firmar un contracte així?
–Per desesperació. Era un home gran, va mostrar el seu DNI, i vam decidir donar-li un vot de confiança. La realitat és que ens ha enganyat i s’ha quedat amb 1.500 euros de cadascun. Va fer la jugada. Per desgràcia.
Respon na Mónica, i diu en Jacinto.
–Em pos a la pell del propietari: jo tampoc voldria tenir algú a casa per la cara. Noltros no volem viure aquí de franc. M’agradaria parlar amb ells i amb l’Ajuntament (encara no ha estat possible) per veure si podríem aconseguir un lloguer social. Hi ha moltes cases buides; en aquest poble mateix, per exemple.
–És que, tenint en compte com està la vida ara, en comptes de donar facilitats perquè la gent no hagi d’okupar, ho estan posant tot molt pitjor. Abans, a Mallorca, si llogaves un pis i se t’acabava el contracte, en una setmana ja trobaves un altre. Ara és tot un malson. Et demanen 5.000 euros per entrar… Són tres nòmines! He vist una habitació per 700 euros. I, per si fos poc, si tens fills ni t’ho mostren. Què fas? Què et queda? T’has d’aguantar? Ara ella està embarassada. Tenim un altre nadó en camí.
–Ara estic de dos mesos. [Silenci.] Arribarà un moment en què els mallorquins s’hauran de marxar de l’illa. Els únics que podran viure aquí seran els que tinguin una feina amb un sou molt alt. Abans, a Mallorca, llogaves un pis, se t’acabava el contracte i en una setmana ja eres en un altre. Ara és tot un malson. O comparteixes pis amb la família, com vaig haver de fer jo, o amb amics, o llogues una habitació.
Mónica està embarassada de dos mesos. La família assegura que l’home que els va llogar la casa de manera irregular ha guanyat 1.500 euros de tots els inquilins que va posar a les vivendes. “Vam signar per desesperació, era un senyor gran i li vam donar un vot de confiança”, explica Jacinto
“No marxarem per 6.000 euros”
Jacinto i Mónica estan a la trentena. Ell va néixer a Sevilla, però va arribar a Mallorca sent molt petit i sempre ha viscut al centre de Palma, “quan els lloguers eren baratíssims”: “Fins fa uns anys, jo pagava 650 euros per un pis a la segona línia de l’Arenal. Aquest preu avui és impensable”.
Ella té dos llinatges molt comuns a l’illa i va créixer “a la Porta de Sant Antoni”. Tot i que les muralles van caure fa un segle, Sant Antoni sempre serà l’entrada principal, per l’est, al nucli històric de Palma, però el barri ha canviat molt. Abans es va guanyar fama de marginal. Drogues i prostitució. Avui és el passadís que condueix al nucli turístic.
La casa on va créixer Mónica, expropiada per l’Ajuntament de Palma per crear una plaça, ara tendria un valor immobiliari molt més alt. Els van donar com a indemnització “dos o tres milions [de pessetes] i un altre pis, a prop, a la Via Sindicat”.
Abans de mudar-se a Sineu, vivien amb la família d’ella. “Nou persones en un pis,” explica Mónica. Van ser deu. La seua mare, que patia demència, va morir fa uns mesos. Ella va deixar de treballar com a netejadora fa anys per cuidar-la. El pare, que encara viu, “està molt gran” i no podia ocupar-se de la seua dona.
Els sous que té Mónica per passar el mes són els 658 euros de l’ingrés mínim vital. Jacinto espera que el cridin prompte de l’hotel on treballa com a cuiner. És fix-discontinu. Una caiguda en bicicleta el va tenir de baixa gran part de la temporada passada.
Torna a parlar na Mónica:
–És trist viure així, la veritat, i depriment que et posin tantes traves per llogar un pis, i que tenguin pisos buits i que no facin això que et dic jo, que posin un lloguer assequible pel que un faci. Jo no et puc pagar un lloguer de mil, mil dos-cents, mil cinc-cents, i fins a mil sis-cents, que els he vist. Com pag les despeses? No dóna per viure. La situació és molt trista. No sé si ens passarà, però t’ho dic perquè sé que ha passat en altres llocs: Si ens ofereixen una quantitat de diners, cinc, sis mil euros, per marxar, no ens n’anirem. Què fas amb aquests doblers? No dóna per viure ni dos mesos.
0