Atenció, l'habitatge

El Govern es juga a València la credibilitat de la política d'habitatge públic

'In crescendo' la pressió ciutadana contra el preu dels lloguers

La fotografia que encapçala aquest article correspon als solars de l'antiga Caserna d'Enginyers, on el Govern d'Espanya té prevista la primera actuació en la nova política d'habitatge que el president Pedro Sánchez va anunciar amb molta solemnitat al gener. Els terrenys al barri de la Raiosa, de València, van ser urbanitzats abans que Joan Ribó deixara de ser alcalde de la ciutat. I són els que acolliran la promoció d'habitatges de l'empresa estatal que té la funció de fomentar l'oferta de pisos de lloguer assequible

La construcció de 438 habitatges en sòl propietat de l'Administració General de l'Estat, la primera d'una sèrie que s'ha d'executar en diverses ciutats d'Espanya, encara no ha arrencat, tot i que aquests dies hi ha operaris de l'empresa Elecnor treballant a la zona. A més d'una operació de regeneració urbana en aquest punt del carrer de Sant Vicent, el més llarg de València, el projecte ha de ser l'emblema que “el cinquè pilar de l'Estat del benestar”, com va definir Sánchez fa tres mesos la política d'habitatge, no queda en una mera declaració retòrica. El Govern, doncs, en bona mesura es juga a València la credibilitat de la política en aquesta matèria.

Urgeix, així, cada vegada més que els terminis de licitació i adjudicació donen pas al començament de les obres perquè el malestar ciutadà davant els impossibles preus de l'habitatge va in crescendo, com posen de manifest les enquestes i evidencien les manifestacions convocades en una vintena d'urbs aquest cap de setmana. La de València, amb la confluència cap al centre de la ciutat de quatre columnes de manifestants, té el precedent de la que es va celebrar el 20 d'octubre passat i que ja va registrar una assistència multitudinària pel dret a l'habitatge i contra la turistificació. Assenyala la plataforma convocant que des del 2015 fins ara, el preu del lloguer ha pujat un 115% a la capital valenciana i els preus de compra freguen els màxims assolits abans de la punxada de la bombolla immobiliària.

També Alacant i Castelló són escenaris de manifestacions en el mateix sentit, que no és un altre que denunciar la mercantilització del que està definit constitucionalment com un dret. Sota el lema “València no es ven”, els convocants posen el focus en l'augment de desnonaments, l'adquisició d'edificis per part de fons voltor amb finalitats especulatives o l'expulsió de veïns dels barris per la pressió creixent dels apartaments turístics.

“València està saturada, s'està ofegant i necessita un canvi dràstic i complet de visió i model de ciutat”, al·leguen els organitzadors de la protesta. Però l'Ajuntament que presideix l'alcaldessa María José Catalá sembla que està en una altra ona, tan diferent que l'infobaròmetre municipal de març ha “oblidat” preguntar sobre la limitació del preu dels lloguers, malgrat (o potser degut a) que en l'anterior enquesta va ser la mesura més demandada pels ciutadans.

L'alcaldessa està més motivada per la okupació, que no figura precisament entre les preocupacions principals dels veïns, però s'ha convertit en un tòpic del discurs de la dreta. Si l'oposició proposa -ho ha fet aquests dies Compromís- crear una oficina municipal de l'habitatge per articular polítiques en aquest àmbit, Català i el seu equip del PP i Vox donen prioritat a la creació d'una oficina antiokupacions. La primera edil se'n va anar fins i tot a veure l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per copiar-li els protocols. Com va explicar Laura Martínez en la seua informació, el PP valencià encoratja la por a l'ocupació d'habitatge després de pactar amb Vox.

Perquè en aquesta deriva van junts l'Ajuntament i el Consell, el president del qual, Carlos Mazón, s'ha convertit a la demagògia de l'extrema dreta a canvi que li aprove els pressupostos i el sostinga en el càrrec. Precisament a preguntes del periodista d'aquest diari Carlos Navarro Castelló, la vicepresidenta i portaveu del Govern valencià, Susana Camarero, va descartar en una roda de premsa després del ple del Consell la declaració de zones tensionades a la Comunitat Valenciana com a eina per frenar de manera ràpida l'imparable augment dels lloguers i va anunciar, en canvi, una oficina autonòmica contra les ocupacions, malgrat la nul·la incidència que té aquest fenomen, residual en allò que fa referència a habitatges de particulars.

Va al·legar la vicepresidenta Camarero que la política de les zones tensionades “no ha funcionat a Barcelona, ni als països on s'ha posat en marxa, en què ha baixat el preu dels habitatges de més alt cost, però no la resta”. Segons la seua opinió, si es dóna més seguretat jurídica als propietaris, trauran al mercat els seus pisos buits. El Pla Vive de la Generalitat, segons les seues dades, ha posat en licitació 1.600 vivendes. La política d'habitatge del PP se centra a lliurar terrenys als promotors i registra una caiguda del 21% en els pressupostos de la Generalitat Valenciana pendents d'aprovació per a enguany. Això passa per l'absència de fons europeus degut al fet que són necessaris com a requisits per obtenir-ne la construcció amb criteris d'eficiència energètica i que les promocions es destinen a lloguer assequible sense que això implique la pèrdua de patrimoni per a l'administració, és a dir, sense cedir la propietat de sòl públic als promotors.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les notícies sobre el problema del preu dels lloguers i de l'accés a l'habitatge es publiquen, juntament amb altres informacions de caràcter polític, econòmic, social o cultural, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, en Bluesky, Instagram, Facebook, Tik-tok o el canal de Whatsapp.