Docents i famílies demanden el Govern balear del PP per deixar 300 alumnes sense plaça amb el tancament d'un institut públic

Famílies, docents i sindicats han portat el Govern balear als tribunals mitjançant la interposició d'un recurs contenciós administratiu contra la decisió de la Conselleria d'Educació i Universitats d'eliminar els estudis d'ESO i de Batxillerat de l'IES Politècnic, un dels centres educatius més antics de Mallorca, per convertir-lo en un Centre Integrat de Formació Professional (CIFP). La reestructuració deixarà als llimbs més de 300 alumnes que s'hauran de redistribuir en altres llocs, inclosa l'escola concertada, i provocarà el desplaçament forçós de 40 professors.

En una roda de premsa convocada per anunciar la impugnació de la resolució del Govern, l'Assemblea de Centre de l'institut públic, l'Associació de Pares i Mares d'Alumnes (Amipa), la FAPA i els sindicats STEI Intersindical i SIAU han reclamat l'adopció de mesures cautelars perquè no s'apliqui l'extinció dels grups de 1r d'ESO a partir del pròxim curs.

Segons han criticat, Educació ha pres una decisió “política i unilateral” sense tenir en compte ni escoltar la comunitat educativa. La portaveu de l´Assemblea de Centre de l'IES Politècnic, Magdalena Vázquez, ha remarcat que no estan en contra del Centre Integrat de Formació Professional (CIFP) sinó que aposten per la convivència amb l'IES.

En aquest sentit, ha assenyalat que hi ha un informe de viabilitat per a la coexistència del nou CIFP i de l'IES aprovat per àmplia majoria del claustre. Així, proposen la separació dels dos centres a dues unitats administratives independents que comparteixin les instal·lacions de l'edifici del carrer Menorca.

Sota el seu criteri, el tancament de l'IES, a més de provocar l'eliminació de 300 places públiques i el desplaçament dels 40 docents, comportarà la desaparició d'un centre de secundària amb cinc CEIP adscrits a Palma, una circumstància que, auguren, suposarà l'augment de ràtios en els centres pròxims i denegarà a la ciutadania el dret a triar on volen curses els seus estudis. Segons la seva opinió, hi ha una relació directa entre l'extinció de l'IES Politècnic i l'interès de la Conselleria a “afavorir” l'ensenyament concertat.

En aquesta línia, Vázquez ha explicat que el desmantellament va començar el curs passat eliminant un grup de 1r d'ESO “ignorant” les xifres d'alumnes adscrits en primera opció i, a més, la Conselleria va impedir la matrícula de nous alumnes a Batxillerat encara que hi havia places vacants, tal com informa Europa Press.

Mentrestant, des d'Amipa han lamentat que la Conselleria no hagi consultat la proposta amb les famílies i que, quan aquests han expressat els seus dubtes i dificultats se'ls ha dit que era una decisió ja presa. A més a més, segons han criticat, no s'ha presentat un informe que justifiqui pedagògicament la decisió. Es tracta, han remarcat, d'“una amenaça greu” per al benestar dels alumnes. En concret, el director de la FAPA, Miguel Ángel Guerrero, ha qüestionat la qualitat educativa que podrà oferir l'institut quan només quedin dues classes.

En la mateixa línia s'ha pronunciat Cati Joan de l'STEI Intersindical i Joan Crespí de SIAU, que han retret a la Conselleria per “no escoltar” la comunitat educativa i, al conseller del ram, per “no donar uns arguments justificats”. “És un despropòsit”, ha dit Crespí, que ha afegit que l'extinció de l'IES deixa docents i alumnes en “una situació totalment desconcertar-te”.

Pel que fa a la proposta del nou Centre Integrat de Formació Professional (CIFP), han apuntat que no s'ha presentat cap projecte pedagògic, ni d'impacte ambiental, ni de reforma per a un centre que preveu acollir cinc famílies industrials i mecàniques i afegir-ne de noves. Amb tot, Vázquez ha assenyalat que l'objectiu de les mesures legals que han emprès és que no s'apliqui l'extinció dels grups de 1r d'ESO el curs vinent i, a partir d'aquí, iniciar un diàleg amb el departament d'Antoni Vera per evitar l'extinció de l'IES.

Pròxim a les cèntriques Avingudes de Palma, l'IES Politècnic va ser inaugurat el 1932 i la seva funció era oferir, per primera vegada a l'illa, Formació Professional reglada i de qualitat, convertint-se en una Escola del Treball per a oficials i mestres obrers. Aquell any es van titular 17 mecànics, cinc fusters i set electricistes. L'institut va ampliar la seva oferta educativa el 1999 amb els estudis de secundària i de batxiller. A la seva web, el centre defensa la incorporació de les dues modalitats: “El claustre d'ESO i batxillerat no queda enrere pel que fa a orgull professional. La diversitat de què gaudim, a més dels reptes que aquest segle XXI ens presenta de manera incansable, ens empenyen cada dia a aprendre i millorar perquè cap alumne quedi enrere”.