Indignació davant la prohibició del PP i Vox de dormir en vehicles a Palma: “Els caravanistes no són terroristes”
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Digueu el vostre nom i l'entitat a la qual representau, per favor”, demana l'alcalde de Palma pel micròfon. “Jesús Gallardo Ramírez, president de la Plataforma de Autocaravanas Autónoma”, li respon a Jaime Martínez Llabrés l'home que, durant deu minuts, ha defensat davant dels vint-i-nou regidors que formen el ple municipal de la capital de les Illes Balears el dret a viure en una autocaravana o en una furgoneta camperitzada. A partir de l'1 de febrer serà prohibit a Palma. Passar la nit dins d'un vehicle es sancionarà amb una multa de 1.500 euros. Així ho va plasmar l'equip de govern en l'ordenança cívica que els onze regidors del PP –el partit de l'alcalde Martínez– i els sis de Vox –el seu suport extern per tirar endavant la majoria de les votacions– acaben d'aprovar. Just després de la votació algú que seu entre el públic deixa anar un “quina vergonya”. La clatellada ressona clarament a la sala noble de l'Ajuntament, entre tapissos i retrats pintats a l'oli. Una hora més tard, l'advocat Gallardo prendrà la paraula en el torn de precs i preguntes per dir, encès, frases com aquestes:
–Els caravanistes no són terroristes, són treballadors que viuen i consumeixen en aquesta illa. Què feim amb aquestes famílies? Les llencem a la mar? Les endossem a l'alcalde del poble del costat, com ja està passant (i si és d'un altre partit, millor)? (...) Prohibint-los el dret a pernoctar als seus vehicles s’incompleix la Constitució. L'article 47! (...) Hi ha jurisprudència per part del Tribunal Constitucional, que considera que una caravana és un domicili. La DGT considera que una autocaravana és un vehicle més; no se li pot prohibir el dret d'estacionar.
La intervenció de Gallardo acaba entre aplaudiments. Li aplaudeixen els palmesans que viuen en autocaravanes, i que després de concentrar-se a la porta de l'Ajuntament juntament amb diversos activistes prohabitatge, han passat tot el ple exhibint les mateixes pancartes que flamejaven junt l’olivera del segle XVI que hi ha a la Plaça de Cort, un dels símbols de la ciutat. Aparcar no és acampar / Sí pernoctar. Sí romandre dins. Són vehicles-vivienda, es llegeix en cartolines i llençols.
Li aplaudeixen, també, representants de diversos col·lectius d'artistes de carrer, als quals també afectarà la nova ordenança, i molts dels representants de les associacions vesinals, que han entrat a Cort per preguntar per les subvencions de 2025, encara sense convocar. Però les autocaravanes monopolitzen la major part del tira i arronsa dialèctic. Xisco Ducrós Salvà, el portaveu dels socialistes, qualifica de “trumpista” la pinça del PP i Vox, que respon a través de Fulgencio Coll Bucher, general en la reserva i portaveu del partit de Santiago Abascal a la capital balear: “L'ordenança no pretén criminalitzar ningú, simplement ens protegim dels criminals i dels que no respecten la convivència i la llibertat dels altres. I no criminalitza la pobresa. Valtros, els comunistes sou els que heu provocat l'actual falta d'habitatge després de vuit anys de mal govern progressista en habitatge, neteja i seguretat”.
El preu de l'habitatge
Ha estat, per tant, un ple caldejat, on l'especulació immobiliària i la falta d'habitatge s'anaven filtrant per defecte en gairebé tots els punts de l'ordre del dia. Com a mostra, la compra –també aprovada amb la mateixa correlació de forces: dreta i extrema dreta, a favor; PSIB, Més i Podem, en contra– de l'edifici de GESA en un “espai expositiu de vanguarda”, com ho defineix el PP. És a dir, un museu amb marca internacional. El cost de l'operació, 25 milions d'euros, a sumar el preu de la reforma. De moment, ja s'ha signat un acord de col·laboració amb els Thyssen-Bornemisza per enviar obres de Madrid a Palma a partir de 2027.
Des de la bancada popular, Óscar Fidalgo, el regidor d'Urbanisme, defensa que es ressuscita “un cadàver urbanístic amb el qual l'esquerra no havia sabut què fer durant quinze anys”. Des de la bancada socialista li retreuen al regidor que es repliqui “el model Màlaga”. Una ciutat costanera, amb un tamany semblant a Palma i on gran part de la població segueix tenint el mateix problema per trobar un habitatge per mor de la bombolla immobiliària. Això sí, com en tot, hi ha classes: si Màlaga guanya a Palma en nombre de museus, Palma guanya a Màlaga en el preu per metre quadrat. Un lloguer, de mitjana, a la capital balear costa uns centenars d'euros més que a la capital andalusa.
A aquest mur (més de 1.400 euros el metre quadrat), infranquejable per la majoria de salaris, es refereix Jesús Gallardo en la seua intervenció: “La pobresa a Mallorca existeix. Dir una altra cosa seria faltar a la veritat. Una altra cosa és voler-la dissimular. (...) Un llit costa 500 euros al mes: no es pot pagar. (...) En aquesta ciutat hi ha, almenys, cinc-centes persones vivint en autocaravanes i vehicles similars. (...) El sistema els ha abocat a estar allà i els polítics són els responsables del sistema. (...) A part de ser polítics són persones i tenen sentiments. Poseu-vos la mà al cor. Ajudeu totes les persones per igual. Habiliteu àrees d'estacionament per autocaravanes, amb llum, fossa sèptica i aigua corrent. Si es vol, es pot. Comunitats com Canàries ja ho han regulat. Aquest Ajuntament té un pressupost de 605 milions d'euros. Tant dret té un caravanista a dutxar-se com els turistes que es dutxen a les nostres platges, i gratis: mai he vist un estranger posar un euro a la dutxa d’una platja”.
Proliferen les caravanes a la ciutat
Son Güells, son Malferit, son Hugo, son Moix, son Xigala: són noms d'antics possessions agrícoles situades a l'altre costat de la Via Cintura, la circumval·lació que abraça Palma formant una U d'onze quilòmetres. Aquelles possessions fa dècades que es van transformar en polígons industrials i zones residencials, normalment, urbanitzacions de cases unifamiliars. Allà, per la facilitat per aparcar, per l'amplitud dels espais, per la distància del centre, és on es reuneixen les autocaravanes des de fa anys.
Hi ha vehicles solitaris i colònies; petites, dues, tres autocaravanes, i també grans, que es compten per desenes. El nombre podria augmentar si, com a termòmetre, es pren el diagnòstic que fa un dels manifestants que han acudit a Cort: “Em dedic a camperitzar furgonetes i autocaravanes. Som a Mallorca des de fa dos anys i, tot i que ara he pogut llogar, he viscut, per decisió pròpia, en una autocaravana fins fa uns mesos. Només aquesta setmana n'he lliurat dos, i tenc tantes peticions que no faig a prou. Els meus clients no serien pobres en molts llocs de la península: guanyen de 1.500 euros al mes cap amunt. Si no, no podrien finançar-se un vehicle com els que ven. Els compren perquè els surt molt més barat que un lloguer”.
Em dedic a camperitzar furgonetes i autocaravanes. Només aquesta setmana n'he entregat dos, i tenc tantes peticions que no faig a prou. Els meus clients no serien pobres en molts llocs de la península: guanyen de 1.500 euros al mes cap amunt. Si no, no es podrien finançar un vehicle com els que ven. Els compren perquè els surt força més barat que un lloguer
El 8 de febrer els caravanistes palmesans han convocat una manifestació per escenificar el seu rebuig a l'ordenança que, la passada primavera, l'alcalde Martínez ja defensava amb fermesa: “No es pot viure en una autocaravana, les persones han de residir en habitatges dignes”. En el ple, per boca de l'advocat Gallardo, van acusar-lo directament d'“impedir” empadronaments: “'Seguesc instruccions polítiques', els ha dit algun funcionari del padró a diverses persones que han intentat empadronar-se en el seu vehicle. No se'ls pot negar el padró, és un dret fonamental”.
Mentre Jesús Gallardo parla, Jaime Martínez, a les seues dotze, li sosté la mirada. Les ulleres, tancades i aferrades per la mà esquerra, li creuen la cara; un rictus seriós i impassible, que només romp per intercanviar algunes paraules amb Javier Bonet Díaz, el seu primer tinent d'alcalde, assegut a la seua dreta. A l’esquerra té Lourdes Roca Calafell, però a la regidora de Serveis Socials no li diu res l'alcalde: absorbida pel mòbil, no para de teclejar mentre parla Gallardo. Els regidors de Vox miren incrèduls l'al·legat de l'advocat: el gest és gairebé una coreografia, els sis arquegen les celles i porten un puny al mentó. A les cadires d'enfront, algun regidor del PSIB i la podemita Lucía Muñoz treuen de la butxaca els seus telèfons, els desbloquegen i li donen al rec.
La batalla contra l'ordenança pareix que no serà només a les xarxes socials i al carrer. També es preveu que grimpi als tribunals. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Mallorca vol acudir a la Justícia. Hi ha jurisprudència. El 2016, 18.000 multes van quedar en l'aire quan el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va anul·lar l'ordenança, també de tall cívic, que havia impulsat, el 2014, l'equip de govern presidit per Mateu Isern Estela, com l'alcalde Martínez Llabrés, també del Partit Popular. Va guanyar la demanda que van interposar una plataforma formada per més de vint entitats i la Federació d'Associacions de Veïnats de Palma.
0