La nova línia de tren connectarà Palma i Llucmajor en 30 minuts, amb nova parada al Conservatori

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha presentat les primeres modificacions del projecte del tren Palma-Llucmajor, en què es recull una ampliació del traçat de 2,5 quilòmetres -cosa que comportarà que el trajecte duri 30 minuts-, una nova parada al Conservatori de Palma i un augment del pressupost de gairebé 120 milions d'euros respecte al projecte inicial.

La directora general de Mobilitat, Lorena del Valle, ha indicat que aquests canvis han sorgit de les aportacions realitzades pels ajuntaments de Palma i Llumajor, col·legis professionals, associacions socials i particulars, entre d'altres.

D'aquesta manera, la Conselleria pretén que la nova línia ferroviària tingui una millor integració amb les trames urbanes dels dos municipis, més connectivitat amb les línies de busos del TIB i l'EMT i representi “una alternativa real a l'ús del vehicle privat”, com ha afirmat el conseller del ram, José Luis Mateo.

Del Valle ha explicat que aquest projecte se sotmetrà a un nou procés d'exposició pública durant el mes d'abril i, si no pateix grans modificacions, la línia de tren s'allargarà fins als 30 quilòmetres, uns 20 en superfície i deu més per túnels.

La Conselleria preveu adjudicar els primers projectes al llarg del 2025, la línia comptarà amb 20 nous trens i la durada dels trajectes serà de 12 minuts entre Palma i l'aeroport, 18 entre Llucmajor i l'aeroport, sis minuts entre Palma i Son Llàtzer i 23 minuts de Llucmajor a Son Llàtzer.

D'altra banda, s'han reubicat les estacions de la plaça de Miquel Dolç i La Porciúncula, i d'altres, amb què s'acosta el tren a diversos nuclis com la Platja de Palma, Pere Garau o Coll d'en Rabasssa. El Govern iniciarà així la primera fase del corredor ferroviari de Migjorn.

Després del procés participatiu i del treball de divulgació fet els darrers mesos, s'han ajustat alguns aspectes del projecte que atenen demandes que milloren el traçat escollit inicialment a l'estudi informatiu.

El tram soterrat s'allarga 1,2 km des de la nova parada del Conservatori a l'estació de Son Costa, un tram que penetra més a la trama urbana de la ciutat i que acostarà el tren a aquesta zona on s'ha projectat el futur Districte de les Arts de Palma. Un altre dels avantatges que suposa la nova estació és que es garanteix una connexió adequada per a una futura expansió de la xarxa ferroviària cap a Ponent.

Nova parada i reubicacions

Igualment, al primer tram soterrat, el nou traçat penetrarà més a la trama urbana de la ciutat, per acostar el tren a una zona densament poblada com és el barri de Pere Garau, a més de Son Gotleu, ja que la futura línia Palma-Llucmajor disposarà d'una estació a la plaça de Miquel Dolç, on s'ubicarà l'estació inicialment.

D'altra banda, s'ha modificat el tram a l'entorn de l'Hospital Universitari Son Llàtzer, per integrar millor l'estació i el traçat amb vista a les futures actuacions previstes a la zona, com ara el futur recinte firal de Palma o un institut. Una altra de les modificacions és a la zona del Coll d'en Rabassa, per apropar més l'estació al nucli urbà d'aquest barri de Palma.

Un altre dels canvis introduïts apropa més el traçat a la Platja de Palma amb una estació amb nova ubicació a la Porciúncula, en substitució de l'estació prevista inicialment a Es Pil·larí. A la zona de S'Arenal de Llucmajor també s'han fet ajustaments per evitar passos a nivell i integrar millor la nova estació a l'entorn urbà.

El recorregut previst de la futura línia sortirà de Palma des de l'estació a la zona del futur Districte de les Arts i tindrà com a gran nus intermodal de connexió l'estació de Son Costa-Son Fortesa, ubicada al carrer de Jacint Verdaguer i actual parada del tren d'Inca i Sa Pobla i de la línia de metro a la.

La línia Palma-Llucmajor prestarà servei a diverses zones de Palma i altres llocs en el seu traçat, amb les parades previstes en Miquel Dolç, Són Güells, Hospital Univesitari Son Llàtzer, Coll d'en Rabassa, aeroport, polígon de Son Oms, La Porciúncula, Bellavista-*Ses Cadenes, S'Arenal, polígon de Son Noguera i Llucmajor.

El projecte preveu un primer tram en túnel de 3,75 km entre la nova estació a la zona del Conservatori i Son Güells, en què sortiria a la superfície per completar un trajecte de 4,5 km fins a tornar a anar sota terra en un nou tram entre la zona de Mercapalma i Son Oms, i passar per l'aeroport per a després continuar en superfície fins a Llucmajor.

811 milions de pressupost

El pressupost total estimat del projecte se situa en 811 milions dʻeuros, ja que la nova estimació que inclou lʻampliació de la línia i l'increment dels trams en túnel. Aquesta previsió global de pressupost inclou tant els projectes i lexecució de les obres de construcció de la futura línia ferroviària com també la compra de nous trens elèctrics i els nous tallers.

En relació amb els terminis, i d'acord amb les previsions inicials, per a aquest any es preveu l'adjudicació de la redacció dels projectes (bàsic i d'obres), per al 2026, l'aprovació del projecte bàsic, amb un nou període d'informació pública, i la declaració d'impacte ambiental, per al 2027, la licitació i l'adjudicació dels treballs, i per a 2028, l'inici de les obres, que es preveu que durin quatre anys.

Preguntada per com es podrà finançar tota aquesta actuació, Del Valle ha aclarit que es troben en fase de recerca de finançament de fons europeus però en principi es faria amb fons propis del Govern, tot i que també ha reivindicat la firma d'un conveni ferroviari amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible perquè consideren que és “de justícia”.

Sobre si la manca de mà d'obra o l'augment dels costos dels materials de construcció podrien afectar les previsions de l'execució, el gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca, José Ramón Orta, ha apuntat que són obres d'una “complexitat immensa”, per la qual cosa encara cal veure quants lots s'adjudiquen.

De la mateixa manera, ha assenyalat que es tractarà que en els contractes es fixin uns terminis d'execució de les obres perquè no es vegin afectats per la manca de treballadors al sector de la construcció.

Per la seva banda, Mateo ha recalcat el procés d'augment de preus en els materials de construcció que es va veure el 2021 i el 2022 s'“estabilitza”.