L'exconsellera Pradas nega a la jutgessa que exercira el comandament únic de la DANA i es considera “cap de turc”

LLEGIR EN CASTELLÀ
L'exconsellera Salomé Pradas es considera un “cap de turc”. Així ho afirma el seu lletrat en un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria de la jutgessa de la DANA que la va citar a declarar en la causa en condició d'investigada. L'escrit, a què ha tingut accés elDiario.es, assegura que la pretensió de la magistrada és “poder atribuir-li la responsabilitat penal” de les 228 morts “per la seva posició institucional” el 29 d'octubre passat.
A més, la defensa de l'exconsellera de Carlos Mazón afirma que “no és veritat” que existís un comandament únic en la resposta a l'emergència, tot i que el Pla Especial d'Inundacions de la Generalitat Valenciana així ho determina clarament.
Per contra, la representació jurídica de Salomé Pradas al·ludeix a un “comitè dual de direcció” de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), format per ella i per la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé.
El lletrat de la investigada, Eduardo de Urbano, assegura que en la “selva normativa”, en referència a la legislació sobre emergències, en què “apareixen ”incomptables referències“ a la ”necessitat de coordinació“.
L'escrit assegura que “no existien protocols- aquest diari va publicar el protocol oficial del Ministeri de l'Interior, de l'alerta massiva als mòbils, que assigna als centres d'emergències de les comunitats autònomes l'enviament del missatge a la població.
El paper dels tècnics: “Són els primers que han d'informar”
La defensa de Pradas apunta directament als tècnics (encara que sense donar noms), dels quals diu que “són els primers que han d'informar, segons els seus coneixements i expertícia, de per què va passar el que va passar i quines informacions van donar als òrgans institucionals encarregats de l'emergència”.
L'escrit conclou que no hi ha “retret penal” en relació amb la seua actuació el 29 d'octubre passat i que la “resposta idònia en termes jurídics” s'ha de donar en la jurisdicció contenciosa administrativa.
En definitiva, la defensa de l'exconsellera destaca un fet, segons la seua opinió, “indiscutible”: la DANA va ser una “catàstrofe natural d'una magnitud impressionant que es va desencadenar amb una rapidesa imparable”. Això sí, l'escrit afegeix que expressa el seu argumentari “des del respecte absolut per les víctimes de la DANA, els seus familiars i damnificats”.
1