El cap de Mussolini enterrat a Mallorca: “Seria la prova que volien un laboratori feixista a l'illa”

Durant la Guerra Civil, Mallorca es va convertir en punt geoestratègic de l'Aviazione Legionaria italiana, creada el 1936 amb l'objectiu de brindar suport logístic i tàctic als colpistes. La ubicació geogràfica de l'illa i el seu potencial com a base aèria i naval van fer que l'historiador Joan Maluquer la definís com “un enorme portaavions impossible d'enfonsar”, i Benito Mussolini, que somiava una Gran Itàlia que recuperés el control militar del Mare Nostrum, n'era plenament conscient. Si des del principi Mallorca va caure en mans dels revoltats, el paper d'aquest cos aeri va ser crucial en la consolidació del control franquista sobre les Balears i en les operacions militars a la Mediterrània occidental.

Tal va ser la importància de la presència italiana a l'illa que, a uns 100 metres del que avui és el poblat barraquista de Son Banya, considerat el supermercat més gran de la droga de l'arxipèlag balear, va ser construït un faraònic monument en homenatge a Il Duce. Més de 80 anys després, l'efígie, embolicada en un halo de misteri des d'aleshores, jeuria enterrada en aquesta mateixa zona, esperant que algú la tregui algun dia a la llum. “Seria la prova més gran que Itàlia volia convertir l'illa en un laboratori feixista”, subratlla a elDiario.es l'historiador Manuel Aguilera, autor, entre altres, del llibre El Oro de Mussolini. Cómo la República planeó vender parte de España al fascismo i un dels principals investigadors al voltant del paper de l'Aviació Italiana a la Guerra Civil espanyola.

Ara, el Govern balear té previst iniciar les obres per a la construcció de la futura Escola de Seguretat Pública de Balears, que s'ubicarà al mateix lloc que durant la Guerra Civil va acollir la caserna utilitzada com a base militar per als pilots de l'aviació italiana i en l'accés de la qual es trobava el cap del dictador. Per als treballs de remodelació de la zona, s'hauran de dur a terme excavacions que podrien trobar el bust de Mussolini, del qual s'ha escrit poques vegades, però l'existència del qual està acreditada per diverses revistes i imatges de l'època. “Els primers mesuraments per georradar per al projecte de l'obra no han ofert cap dada i de moment no s'ha trobat res. Evidentment, si es trobessin les restes, actuaríem”, assenyalen a aquest mitjà fonts de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, encarregada del projecte.

Una efígie de “severitat hieràtica”

En concret, el monument va ser dissenyat pel legionari Italià Heros Giusti i construït el 1939 en un solar situat a uns 100 metres de Son Banya, on tres anys abans havia estat aixecada la caserna de l'Aviazione Legionaria. Les mateixes instal·lacions van servir per allotjar les bateries antiaèries de l'aeròdrom de Son Sant Joan, les pistes del qual van adaptar els italians com a base aèria propera a la capital balear. “Quan hi entraves, el primer que et trobaves era el gran cap de Mussolini”, relata Aguilera.

A l'abric de la carismatització i el culte als líders feixistes de l'època, l'efígie no va trigar a fer-se realitat. Tal com va publicar al seu dia la revista 'Aquí Estamos', òrgan d'expressió de la Falange mallorquina, el monument era d'“estil modern, d'una severitat hieràtica”, que “expressa encertadament el caràcter del Duce”. Pel que fa a les seves dimensions, comptava amb un arc de set metres d'alt i tres i mig d'ample, “molt atrevit per basar-se sobre un pla de només quaranta centímetres”. Coronava tot el conjunt, d'acord amb la mateixa notícia, el cap de Mussolini, que es recolzava “sobre dos blocs que enquadren una columna” i “les dimensions”.

El pacte secret amb Mussolini

Com recorda Aguilera a la seva investigació Italia en la Guerra Civil Española: el capitán Villegas y el origen de la Aviación Legionaria de Balears, des del fracassat cop de Sanjurjo el 1932, el govern feixista italià va prendre la decisió de recolzar els opositors a la República, “encara que sempre de manera subtil”. “Els seus interessos mai van ser gaire evidents perquè volia endur-se bé amb Espanya i no augmentar el recel de les potències democràtiques, sobretot de França, la seva 'obsessió'”, explica l'historiador, que assenyala que, amb tot, falangistes, monàrquics i carlins van firmar un pacte secret amb Mussolini el 1934, van rebre el seu suport econòmic. I aquell moment va arribar el 1936.

Falangistes, monàrquics i carlistes van signar un pacte secret amb Mussolini el 1934, van rebre el seu suport econòmic i, des de llavors, van començar a esperar la seva ajuda politicomilitar quan arribés el moment. I aquell moment va arribar el 1936

Amb el desembarcament del capità Bayo a l'est de Mallorca -la gran ofensiva que, entre l'agost i el setembre del 1936, va dur a terme la República amb l'objectiu de recuperar l'illa de mans dels revoltats-, més de 4.200 milicians procedents de Barcelona van irrompre a la major de les Balears i van començar a controlar-la amb hidroavions. La notícia va arribar a Itàlia i Mussolini va enviar els primers caces i bombarders a l'illa, la intervenció dels quals el 28 d'agost de 1936 va ser clau per a la fatídica derrota republicana. Els feixistes italians van eliminar tots els vells hidroavions republicans i la batalla, la primera que va comptar amb un batalló format íntegrament per dones, es va donar per acabada amb una retirada en ordre dels republicans durant la nit del 3 al 4 de setembre.

A partir d'aquell moment, la instal·lació del contingent italià va convertir Mallorca en un gran portaavions dedicat a bombardejar sense parar el litoral republicà de la Mediterrània i bloquejar les rutes marítimes de subministrament de l'URSS. A El Oro de Mussolini, Aguilera explica com els italians van començar a adquirir centenars d'hectàrees i propietats per construir a l'illa 'cases colonials', traslladar una important quantitat de treballadors del país transalpí i crear-hi un centre d'italianitat. Com que la legislació local impedia als estrangers adquirir terrenys costaners sense autorització militar, Mussolini va utilitzar testaferros mallorquins i empreses tapadores, com Celulosa Hispánica SA, emprada per comprar l'emblemàtica finca de l'Albufera.

La instal·lació del contingent italià va convertir Mallorca en un gran portaavions dedicat a bombardejar sense parar el litoral republicà de la Mediterrània i bloquejar les rutes marítimes de subministrament de l'URSS. Els italians van començar a adquirir centenars d'hectàrees i propietats per construir a l'illa 'cases colonials', unes operacions dutes a terme mitjançant testaferros mallorquins i empreses tapadores, com Cel·lulosa Hispànica S.A.

Els aliats, “molt pendents del que passava a Mallorca”

En els primers mesos del 1939, l'Aviació Legionària de Balears va ser dissolta, tot i que la màxima de Mussolini era “posar Mallorca sota el directe control polític i militar d'Itàlia”, com apunta Aguilera. “Creiem que la renúncia definitiva a fer-ho ve de la pressió internacional. Les posicions del Regne Unit i França feien inviable el manteniment dels pilots italians a Mallorca. a Mallorca”, explica. Les accions de l'Aviació Legionària de les Balears van acabar amb la vida de prop de 5.000 civils.

En els primers mesos del 1939, l'Aviació Legionària de Balears va ser dissolta per la pressió internacional. "Les posicions del Regne Unit i França feien inviable el manteniment dels pilots italians a Mallorca", assenyala l'historiador Manuel Aguilera. Presumiblement, el bust de Mussolini va acabar enterrat per no despertar suspicàcies entre els aliats

Va ser precisament aquesta la raó per la qual, presumiblement, el cap de Mussolini va acabar bandejat de la finca de Son Banya a principis dels quaranta, quan Itàlia es va retirar de la Segona Guerra Mundial i Franco, que havia intentat navegar entre els aliats i les potències de l'Eix, veia que no li convenia estar en contra dels finalment vencedors. “No podia ser que a Mallorca vingués algú dels Estats Units i veiés això”, comenta l'historiador en referència a l'efígie d'Il Duce.

El mausoleu als feixistes que Itàlia paga a Palma

També a Palma, un altre monument ret homenatge als combatents italians desplaçats a finals dels anys trenta a la més gran de les Balears. A diferència de l'efígie de Mussolini, s'exhibeix en tota la seva esplendor al cementiri de Palma. Es tracta d'un mausoleu que les autoritats italianes van fer construir el 1942 per conservar “les restes mortals dels camarades que van donar la vida en la lluita contra el marxisme”, per l'enderrocament de la Segona República i per la implantació d'un règim feixista a Espanya. Per garantir-ne el manteniment, el Govern italià abona cada any 449,11 euros a l'Empresa Funerària Municipal (EFM), d'acord amb la documentació consultada al seu moment per elDiario.es.

A la seva base s'erigeix una esvelta àguila imperial en bronze -insígnia de la simbologia feixista i element que va adoptar Mussolini de les antigues legions romanes-, sota la qual figura la inscripció “Ai marinai i aviatori d'Itàlia caduti in Spagna che qui ri 1936-1939” (“Als mariners i aviadors d'Itàlia caiguts a Espanya i que descansen aquí. 1936-39”).

Anys enrere, el monument contenia una altra llegenda que recordava el “sacrifici” dels legionaris morts: “I legionari d'Itàlia a fianco del fratelli spagnoli nell etern ripós com a nena lotta. Anno XVIII EF” (“Els legionaris d'Itàlia juntament amb els seus germans espanyols en etern descans mentre lluiten. Any XVIII EF”). En concret, EF al·ludia a l''Era Feixista' -el calendari del qual va ser implantat el 1922, amb l'arribada de Mussolini al poder- i l'any XVIII feia referència al període situat entre el 28 d'octubre de 1939 i el 27 d'octubre de 1940. Al costat d'aquesta inscripció també va ser retirat el feix de urpes.