L'exjutge Yllanes torna a la escena política i entra a la llista de Sumar per renovar la direcció del partit

El jutge en excedència i exvicepresident del Govern balear Juan Pedro Yllanes ha tornat a la escena política per incorporar-se a la llista de Sumar per renovar la direcció ampliada de la formació (Grup Coordinador). Fervent defensor de la transició energètica i del decreixement a Balears, sota la seva tutela com a conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, l'arxipèlag es va convertir en pioner en la regulació de mesures contra el canvi climàtic ia favor de la memòria històrica.

En concret, ocuparà el vuitè d'una candidatura encapçalada per la secretària d'Organització de Sumar, Lara Hernández, el portaveu econòmic i diputat, Carlos Martín, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que copen respectivament els tres primers llocs. Tant Hernández com Martín, diputat al Congrés, són els aspirants a convertir-se en els nous coordinadors generals de la formació, model bicèfal que estrenarà el partit a la seva cita congressual de la setmana que ve.

Amb això, Sumar posarà fi a la coordinadora interina i col·legiada que dirigeix la formació des que Díaz dimitís com a líder orgànica del partit després dels resultats aconseguits en les últimes eleccions generals.

Magistrat en serveis especials, Yllanes (Sevilla, 1960) va fer el salt a la política de la mà de Podem, cosa que el va portar a deixar de banda la judicatura per presentar-se a les eleccions generals del 2015 com a cap de la formació morada a les Illes. Després de les autonòmiques del 2019, va deixar la seva condició de diputat estatal i va passar a ser diputat autonòmic, càrrec que va abandonar al cap de poc temps per dedicar-se a les seves tasques governamentals.

Yllanes va assumir aquell any la vicepresidència del Govern balear després de la reedició del Govern de coalició entre PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca que va presidir l'arxipèlag fins al 2023. Així mateix, va estar a càrrec de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, una de les carteres amb més pes dins aquell Executiu.

En una entrevista concedida a elDiario.es quan encara era vicepresident, Yllanes va valorar positivament el projecte de Sumar llavors a les planes: “Em sembla enormement interessant”. “Un projecte que es diu Sumar ens dirigeix directament a la idea del que és positiu. Em sembla imprescindible perquè és el projecte que pot aglutinar totes aquelles forces de progrés que volen reeditar el Govern [central] durant quatre anys més. Per què? Perquè les polítiques que s'han implementat durant [la passada] legislatura cal reforçar-les amb una legislatura més. Conec bé Yolanda Díaz. He tingut oportunitat de ser company seu al Congrés dels Diputats. Sé la capacitat d'empenta i la capacitat d'aglutinar voluntats que té i, per tant, desitjo el millor al projecte, perquè crec que el millor per a aquest projecte pot ser també el millor per a les forces progressistes d'aquest país”.

Des de fa un temps, Yllanes forma part, a més, d'un nodrit grup de juristes que, entre altres coses, reclama al Govern central que es desclassifiqui tota la informació relativa a les enquestes que l'expresident del Govern espanyol Adolfo Suárez hauria encarregat, uns quants anys abans de l'aprovació de la Constitució espanyola, per conèixer si l'opinió pública, en el context de la Transició, preferia un Estat monàrquic o republicà. Els sondejos donaven la victòria a la proclamació d'una nova República a Espanya, però els detalls que envolten aquest assumpte romanen al forat negre dels secrets oficials.

Així mateix, el mes de desembre passat, els juristes, entre els quals també figura l'exjutge José Castro, conegut per la seva instrucció del cas Nóos, van remetre una carta al president de l'Executiu central, Pedro Sánchez, perquè instés el rei Felip VI que durant el seu discurs de Nadal anunciés la seva renúncia a la inviolabilitat, cosa que no va passar.

A la missiva, a la qual va tenir accés elDiario.es, recordaven que el 9 de maig de 2022 “donya Carmen Calvo, en l'actualitat presidenta del Consell d'Estat, va informar de la gestió realitzada per, sense reformar la Constitució, suprimir el privilegi que gaudeix del cap de l'Estat i que li permetria cometre provocar la indefensió de persones afectades. Prova de l'anterior és l'informe que, dos mesos abans, el fiscal general havia emès sobre certes actuacions protagonitzades pel cap de l'Estat anterior”.

Llista de Sumar

Cal assenyalar que, tal com ha informat aquest dissabte elDiario.es, a les llistes també hi figura l'actual portaveu i ministre de Cultura, Ernest Urtasun. La portaveu parlamentària Verónica Martínez i el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, Rosa Martínez i Yllanes ocupen els llocs següents d'aquesta llista. També hi ha la secretària d'Estat d'Economia Social al Ministeri de Díaz, Amparo Merino, el secretari general del grup parlamentari, Txema Guijarro, la dirigent Laura Moreno, el diputat Lander Martínez, l'actual responsable de Feminismes, Amanda Andrades, o el diputat Manuel Lago també estan entre els primers llocs. També hi ha l'exalcalde de Rivas Pedro del Cura.

L'eurodiputada i cap de llista de les últimes eleccions europees, Estrella Galán, l'exregidor de Madrid Guillermo Zapata l'excap de Gabinet de Díaz al ministeri la legislatura passada Josep Vendrell o la diputada Viviane Ogou dels comuns també integren la llista per al futur Grupo Coordinador . Cauen de la llista els diputats Francisco Sierra, enfadat des de fa temps amb la deriva del projecte, i Rafael Cofiño, que ha preferit centrar-se en les seves tasques parlamentàries segons fonts de la formació.

Tampoc estarà Elizabeth Duval, que ahir va anunciar que renunciava a integrar les llistes i deixava el partit, després de comprovar, com va anunciar, “les limitacions de la política institucional i partidista”. L'escriptora havia estat una de les cares visibles més importants del projecte de Yolanda Díaz des del llançament de la coalició electoral, a les generals del 23 de juliol de 2023. En aquesta campanya va ser portaveu de Feminismes ia partir d'aquí va anar cobrant pes i protagonisme en la formació com a secretària de Comunicació i després com a part de la direcció transitòria.