Els estatuts vinculen de ple l’Arquebisbat de València amb l’entitat denunciada per les teràpies homòfobes

Si bé l’Arquebisbat de València ha tractat de desvincular-se de l’organisme denunciat per l’escàndol de les teràpies de conversió sexual a persones LGTBI, els estatuts del Centre d’Orientació Familiar (COF) Mater Misericordiae vinculen de ple el polèmic ens a la jerarquia valenciana de l’Església catòlica. L’Arquebisbat es va limitar a anunciar una investigació interna. No obstant això, els estatuts de l’entitat, revelats dimarts per Compromís, atorguen a l’arquebisbe, Enrique Benavent, competències importants de control de l’entitat. El nomenament del president, l’exclusió dels seus membres, la formació acadèmica i la seu del COF depenen directament de l’arquebisbe. També la dissolució de l’entitat en cas d’“escàndol” per actuacions de l’associació.

El COF es regeix sota l’“alta direcció” de l’arquebisbe. De fet, correspon a l’Arquebisbat el dret de visita i inspecció de “totes les activitats” de l’associació, la capacitat de suprimir o dissoldre la mateixa entitat i fins i tot el canvi de president. “Quan ho exigisquen raons greus, l’arquebisbe diocesà podrà designar un comissari que, en nom seu, dirigisca temporalment l’associació”, segons diuen els estatuts.

Entre les “circumstàncies greus” figura l’“escàndol produït per actuacions de l’associació”. Arran de les denúncies sobre les teràpies de conversió sexual d’un docent en un centre catòlic, prohibides per la legislació autonòmica i estatal, la Fiscalia va obrir diligències d’investigació penal després que la Conselleria d’Educació aportara un informe de la inspecció educativa.

El docent en qüestió, Federico M. V., que va reconéixer a un reporter de La Sexta que duia a terme teràpies prohibides, presideix el COF. També va presidir durant quasi dues dècades l’Associació Catòlica de Mestres de València.

L’Arquebisbat va retirar de la seua pàgina web les dades de contacte de la polèmica entitat després que elDiario.es revelara que, malgrat la seua investigació interna i de la denúncia de la Conselleria d’Educació, continuava oferint el telèfon de Federico M. V.

Els estatuts del COF indiquen que l’entitat naix amb una doble personalitat jurídica: civil i canònica pública, sense ànim de lucre i “erigida en l’arxidiòcesi de València”. Es van firmar davant notari el 2 de maig de 2019, durant l’anterior etapa de l’arquebisbe Antonio Cañizares, pel canceller-secretari José Francisco Colomer Castelló.

La vinculació directa del COF amb l’Arquebisbat figura en diversos articles del document. Començant pel seu domicili social (en un edifici del carrer de les Avellanes), vinculat a l’Arquebisbat de València. “Qualsevol canvi d’adreça haurà de comptar amb el beneplàcit del bisbe diocesà i ser notificat prèviament a la Secretaria General de l’Arquebisbat de València, la qual ho notificarà al Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia”, diuen els estatuts.

Entre els fins i les activitats de l’entitat destaquen els “serveis especialitzats d’orientació, assessorament i teràpia, conduents a afavorir una vida matrimonial i familiar més equilibrada i satisfactòria”. A més, el COF també se centra en la formació “religiosa i moral dels fidels”, amb la prioritat de la “vivència del matrimoni cristià, d’acord amb els principis evangèlics i la doctrina de l’Església catòlica”, a més de l’evangelització de “totes les persones que sol·liciten els seus serveis, sense cap distinció”.

La “formació permanent”, a càrrec de la UCV

L’entitat s’encarrega de la “formació permanent” dels seus membres en coordinació amb la secció espanyola del Pontifici Institut Teològic Joan Pau II, dependent del Vaticà i la seu del qual a Espanya correspon a la Universitat Catòlica de València (UCV), un centre privat propietat de l’Arquebisbat.

Fonts de tota solvència coneixedores de les interioritats de l’ens vinculen aquest àmbit formatiu al màster universitari de Ciències del Matrimoni i la Família de la UCV, en què exerceix com a docent (de l’assignatura Ètica i Sexualitat) Juan Andrés Talens Hernandis, un reverend que, al seu torn, és assessor del COF i director del Secretariat per a la Defensa de la Vida de l’Arquebisbat, que agrupa, a més de l’ens presidit per Federico M. V., entitats centrades a atacar el dret a l’avortament. El COF, segons els seus estatuts, també imparteix cursos d’orientació al matrimoni “per als que voluntàriament ho vulguen”.

Els membres del COF, siguen de ple dret (amb veu i vot en les assemblees) o mers col·laboradors o simpatitzants, han de ser “avalats” almenys per dos associats per a ser admesos després per la junta directiva. Queden exclosos els aspirants que “rebutgen públicament la fe catòlica” o que hagen incorregut en una censura d’excomunió imposada o declarada, entre altres supòsits d’inadmissió.

President “confirmat” per l’arquebisbe

L’assemblea general, reunida una vegada a l’any, tria els membres de la junta directiva i el president del COF, que ha de ser “confirmat” per l’arquebisbe o pel bisbe auxiliar o vicari general amb mandat especial per a això, “si escau”. Això sí, els estatuts de l’entitat exclouen per al lloc de president a qui exercisca càrrecs de direcció en partits polítics, sindicats i institucions similars en l’àmbit municipal, provincial o autonòmic.

Per part seua, els membres de la junta directiva “estan cridats, segons la seua pròpia condició, a portar una vida santa i a treballar perquè el missatge diví de salvació arribe a tots els homes”. Les competències del president inclouen la tasca de “comunicar” a l’Arquebisbat la composició de la junta directiva , a més de l’estat anual dels comptes. D’altra banda, l’assemblea també està capacitada per a acordar les modificacions de l’estatut “abans que siguen presentades a l’aprovació de l’arquebisbe diocesà”.

L’administrador del COF –“obligat a acomplir la seua funció amb la diligència d’un bon pare de família”– s’encarrega de “rendir comptes cada any a l’arquebisbe” dels comptes per a la seua revisió per part dels organismes diocesans competents, en particular el consell d’assumptes econòmics. A més, el consiliari (una mena de conseller eclesiàstic) resulta nomenat per l’arquebisbe, “amb consulta prèvia a la junta directiva, si ho estima oportú”.

L’entitat es finança amb les quotes dels seus socis, donatius, subvencions públiques o privades o “qualsevol altre rendiment lícitament adquirit i tributat a Hisenda, si escau”.