El portaveu de l’associació d’afectats de la DANA: “Cal saber per què no es va avisar la població”

Christian Lesaec (Villepinte, França, 1969) és portaveu de l’Associació de Damnificats Horta Sud València, nascuda al caliu de la tragèdia de la DANA del 29 d’octubre passat. L’entitat ha denunciat tant l’equip d’Emergències de la Generalitat Valenciana, incloent-hi l’exconsellera Salomé Pradas, com el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, pels presumptes delictes d’homicidi, lesions i danys imprudents, prevaricació omissiva i omissió del deure del socors. Dilluns, l’entitat ha informat que la seua denúncia s’acumularà a les diligències obertes per la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja. Lesaec valora com una “bona notícia” la decisió de la jutgessa i assegura: “Confiem plenament en els tribunals”.

Per què van decidir denunciar la gestió de la DANA davant els tribunals?

Vam decidir acudir a la justícia per dues raons. Un dels objectius de l’associació és dirimir responsabilitats. I, després, perquè la sensació que hem tingut és que les administracions no han estat a l’altura. Llavors acudeixes al Poder Judicial esperant que aquest sí que et done una resposta.

Per què creu que la cronologia dels esdeveniments és tan important en el cas de la barrancada del 29 d’octubre passat?

La cronologia és molt important. Com van esdevindre els fets és el que ens donarà la resposta de com es va gestionar. L’Aemet va anar avisant que es produiria una DANA amb dos o tres dies d’antelació i, a mesura que el 29 d’octubre va acostant-se, les previsions de l’Aemet anaven sent més precises i anaven elevant el nivell d’alerta. De manera que a les 7.40, si no recorde malament, el nivell d’emergència d’alerta de l’Aemet era nivell roig. En aquest nivell vol dir que barrancs es poden desbordar i hi ha risc per a la vida. Aquest nivell, que en principi estava per a l’interior de València, durant el matí es va elevar al litoral de València.

I després, en aquesta mateixa cronologia, interessa veure com va ser el seguiment de la xarxa hidrogràfica de la Comunitat Valenciana, en particular el barranc de Poio, així com el riu Xúquer i el riu d’Algemesí, on veiem que hi ha algunes incongruències o algunes situacions que no acabem d’entendre. La cronologia de tot això és necessària per a saber per què, malgrat totes les alarmes de tots els recursos que tenien, no es va avisar la població. Si hi havia plans anteriors que parlaven de la possibilitat que es desbordara el barranc de Poio o el riu Magre, i tenint una alerta roja, no tenim clar per què no es va avisar.

Quines sospites tenen?

No sabem exactament què va passar. Pensem, però no ho tenim clar, perquè és la nostra opinió, que es va posar més atenció al riu Magre, que està més monitorat, més que els barrancs. I que, en estar més pendent del riu Magre i de la presa de Forata, que sembla que si que va obrir comportes, doncs, se’ls va escapar el barranc de Poio. Però no ho sabem perquè no ens cap al cap que en una situació d’emergència no estiguera el Cecopi mesurant la pluviometria, mesurant el nivell d’aigua que portaven tots els barrancs. Si l’Aemet diu que el risc era a l’interior i a la costa, no entenem per què no es va monitorar. O si es va fer, per què no es va avisar. No entenem com va funcionar tot. Què va passar aquell dia.

Per què creuen que l’alerta va arribar tan tard?

L’alerta va arribar tard perquè entenem que en el Cecopi no van estar a l’altura, però no sabem si és perquè no volien prendre decisions fins que no hi arribara el president Mazón o les persones que hi estaven no eren capaces de prendre decisions, tot i que és obligació seua. No entenem per què durant el matí tothom, incloent-hi el president, manté la seua agenda per bé que l’Aemet dona l’alerta d’inundacions des d’aquell matí mateix i que, a les 11.00, Utiel està desbordant-se, i a les 12.00 és Xiva, que està a 30 quilòmetres de València. No entenem per què l’alerta es dona tan tard, i es dona pensant en el riu Magre, no en el barranc de Poio.

Què opina de les acusacions de la Generalitat sobre l’actuació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer?

Les acusacions entre la Generalitat i el Govern espanyol, ens fa la sensació que les administracions continuen a la seua, en les seues baralles polítiques i, en compte d’intentar combinar-se per a ajudar els afectats, continua sent la seua prioritat el rèdit polític, donar la culpa a l’altre i que això no es traduïsca en pèrdues de vots.

Confia que la instrucció aclarisca les responsabilitats?

Entenem que la instrucció ajudarà a aclarir les dades i tot el que va passar. Perquè vosaltres, periodistes, si pregunteu als distints responsables, contesten amb evasives, però davant un jutge, les seues respostes seran més precises.

Més de tres mesos després de la DANA, quina sensació tenen en la seua associació pel que fa a la fase de reconstrucció?

A pesar que han passat tres mesos, els afectats en general continuem tenint una mica la sensació que les administracions no estan al nivell. De fet, el principal problema que tenen molts associats és el de les restes dels cotxes. Són diversos els consistoris municipals que estan desballestant els cotxes sense informar ni notificar ni fer la documentació necessària dels afectats. I són molts els que em diuen que se’ls han endut el cotxe, que la mateixa policia i l’Ajuntament reconeixen que no saben on està, amb la qual cosa estem preparant, en principi, encara no ho tenim del tot segur, una denúncia col·lectiva contra tots els ajuntaments que actuen així. Evidentment, continuem tenint la sensació que les administracions fallen.

Com va nàixer l’associació?

L’associació va nàixer a causa de la situació en què estan els veïns i veïnes d’un barri d’Alfafar que es diu Alfalares i Alfafar Nature. Són barris que estan constituïts amb adossats. Són habitatges baixos i, tant en la riuada com en els dies següents, els veïns van intentar netejar i buidar les seues cases. I esperàvem ajuda que no va arribar. Van arribar amics, familiars, amb queviures, eines i comunicaven la resta dels veïns. Els carrers es van començar a connectar per grups de WhatsApp entre si. I llavors van pensar que per què no s’organitzaven i es connectaven totes sota el paraigua d’una associació per a intentar demanar a l’Ajuntament que intervinguera més ràpidament. Perquè l’Ajuntament estava totalment desaparegut.

Un altre problema que va sorgir és que el barri d’Alfalares, que està apegat a l’institut, va rebre un impacte molt gran que es va emportar terrasses i portes. I els veïns no tenien amb què tancar les portes en una situació en què, quan queia la nit, hi havia sensació d’inseguretat i es van produir saquejos, perquè tampoc hi havia policia.

Per als veïns, la prioritat era comprar una porta blindada de qualsevol manera. Una empresa va oferir portes blindades i després vam descobrir, quan estaven muntant-les, que les portes no tenien les qualitats oferides, que no eren blindades i que els que les muntaven tampoc sabien com muntar-les. Era una sensació de presa de pèl.

Davant això, se’ns va ocórrer crear una xarxa de professionals, que si pot ser foren persones afectades també, professionals que ens pogueren ajudar. I vam començar a buscar obrers, llanterners, guixaires, electricistes, pintors. Tota mena de professions que sabíem que necessitaríem els afectats.

Aquest va ser el segon objectiu de l’associació. I el tercer, evidentment, era que això no pot quedar impune i, quan es poguera, demanar responsabilitats a tots els que hagen gestionat de manera tan nefasta aquesta riuada que hem patit.

Quants membres conformen l’associació?

Som 380 associats, principalment d’Alfafar, Massanassa, Catarroja, Paiporta, però també hi ha gent de Picanya, de Benetússer, d’Albal, de la Torre, d’Algemesí, de Riba-roja de Túria o d’Aldaia. De quasi tota l’Horta Sud. També hi ha una persona de Xest la filla de la qual va morir.

I després tenim socis honoraris, que són persones que volen ajudar i que participen amb la quota, tenen un estatus diferent. Hi ha gent fins i tot a l’estranger. N’hi ha un a Alemanya, a Milà, als Estats Units. Gent que són valencians i que s’han sentit afectats pel que ha passat en la seua terra. El soci d’Alemanya va organitzar un festival de música per a recaptar fons.