El Constitucional condemna l’Ajuntament de Torrevella per assetjar un policia que va denunciar irregularitats

La Sala Primera del Tribunal Constitucional ha avalat la indemnització de quasi 100.000 euros a un exagent de la Policia Local de Torrevella que va patir una “fustigació constant” per part dels seus superiors jeràrquics després d’haver denunciat irregularitats esdevingudes “sistemàticament” en el si del cos. La sentència, publicada divendres en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), considera “acreditades judicialment” les “conductes de fustigació” patides per l’agent Antonio R. B., funcionari de carrera que detenia l’estatus de víctima protegida per l’Agència Valenciana Antifrau. I també destaca que l’Ajuntament de Torrevella “va protagonitzar, activament, de manera institucional i dins del seu àmbit de competències, algunes de les actuacions de fustigació que figuren acreditades judicialment”. 

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 d’Elx va estimar el 2018 la reclamació de responsabilitat patrimonial per assetjament laboral impulsada pel policia. Després d’un recurs, la secció segona del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va tombar la sentència inicial, descartant l’existència d’assetjament laboral. Posteriorment, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va inadmetre el recurs de cassació de l’agent contra la sentència del TSJCV. Finalment, l’uniformat va presentar un recurs d’empara davant el TC, que ha avalat la sentència inicial declarant-la ferma. 

El calvari de l’uniformat va començar el 2010, quan el nouvingut a la Policia Local de Torrevella, amb el popular Pedro Hernández Mateo d’alcalde, va alertar de la falta de control dels diners en efectiu recaptats en multes o les inspeccions “sistemàtiques” en determinats locals d’oci davant de la passivitat amb altres establiments, “malgrat els informes desfavorables”. 

Tres anys després, juntament amb dos policies més, va denunciar els fets, pels quals van resultar investigats un inspector i dos agents. La denúncia va desencadenar l’assetjament: entre altres episodis, se li van canviar torns sense avisar i se li’n van imposar altres sense el descans obligatori, se li van denegar vacances i van desaparéixer la seua arma de l’armer i documents de la seua taquilla. 

Manuel Antonio L. V., un dels caps policials codemandats amb l’Ajuntament, va publicar un “pamflet” en què titlava l’agent de “cefalòpode” i d’“animal viscós i fastigós” i va revelar dades de l’àmbit privat en un tauler d’anuncis “a la vista de tot el personal”. Per part seua, el cap de la Policia Local de Torrevella codemandat, Vicente G. S., va enviar un escrit a la Direcció de Trànsit d’Alacant deixant caure que l’agent podria haver perdut facultats per a la conducció de vehicles.

El 2016, es va trobar amb un “ambient enrarit cap a la seua persona” en la seua nova destinació, l’Ajuntament d’Alguazas, a la Regió de Múrcia. Després de preguntar a un company, va descobrir que “des de Torrevella” havien enviat el seu historial mèdic i havien “manifestat des d’allí que era conflictiu”. Posteriorment, va ser traslladat a Llorca, “on es troba a gust treballant”. 

Els policies Vicente G. S. i Manuel Antonio L. V. (aquest últim actualment jubilat) ja van ser considerats com a “inductors d’assetjament laboral” en sengles procediments “molt similars” pels quals el consistori de la comarca del Baix Segura va haver d’abonar indemnitzacions a dos agents més per una suma total de 71.950 euros. 

El “veritable i cert” assetjament laboral i psicològic “durant uns quants anys” de l’inspector i del cap de la Policia Local era una situació “coneguda, permesa i consentida” per l’Ajuntament de Torrevella. “De manera reiterada”, els dos policies van “ser instigadors d’altres assetjaments” a uniformats de la Policia Local, sosté la sentència.

El jutge d’instància va destacar que l’Ajuntament de Torrevella no va aportar ni testimonis ni informes pericials que desvirtuaren la versió de l’agent. Per contra, les proves de la víctima sobre la vulneració dels seus drets fonamentals, la seua dignitat personal i la seua integritat moral van ser “concloents”. 

L’“ambient hostil” i de “violència psicològica”

El TC avala la sentència inicial i recorda que, “encara que el concepte d’assetjament laboral pot comprendre situacions o conductes de diversa índole, puntuals o reiterades en el temps, totes tenen en comú (...) el seu caràcter degradant de les condicions de treball o en l’hostilitat que comporten i que tenen per finalitat o com a resultat atemptar o posar en perill la integritat personal de l’empleat”. 

El tribunal de garanties conclou que hi ha un “panorama clarament indiciari” de la presumpta infracció constitucional, que posa de manifest una “sospita raonable” que el tracte rebut pel policia suposava una pràctica d’assetjament laboral que “va perjudicar significativament la seua integritat física i moral”. 

“De manera reiterada i deliberada se’l va humiliar amb el propòsit i l’efecte de violar la seua dignitat, creant per a fer-ho un ambient hostil i de violència psicològica que no sols el va conduir a reclamar contínuament el canvi de lloc de treball, sinó que es va veure agreujat amb les negatives reiterades de l’Ajuntament a concedir-li-ho fins al punt d’incidir significativament en el seu estat de salut física i mental”, afirma la sentència.

El TC també fa una  “incidència especial” en el fet que l’Ajuntament de Torrevella “no sols es va mantindre conscientment alié a les conductes hostils” cap al policia, en una “posició passiva reiterada” mantinguda “durant anys”, sinó que “va protagonitzar, activament, de manera institucional i dins del seu àmbit de competències, algunes de les actuacions de fustigació que figuren acreditades judicialment”.